A Kanbo (fr: Cambo-les-Bains) hi passa la línia de ferrocarril que va de Baiona a Sant-Jean-Pied-de-Port (Donibane Garazi), que va ser construïda a finals del Segle XIX i, segons la Wikipedia, va ser electrificada el 1930. Com es pot comprovar a la foto, aquesta línia, que encara funciona, ja no està electrificada, encara que els pals de ferro encara hi són. De fet, una observació visual a les vies mostra que no deuen pas passar-hi gaire trens (els horaris de la SNCF indiquen que hi ha sis connexions diàries en cada sentit). L’estació de Kanbo, de totes formes, sembla que funciona i està en bon estat.
Em fa gràcia que, quan al nostre entorn l’electrificació significava un avenç, en aquesta línia ha estat la deselectrificació la que ha suposat un avenç. Naturalment més aval això que res… a la línia Canfranc-Oloron-Ste.Marie-Pau , que a principis dels 90 encara tenia els pals de la catenària, ara costa de veure’ls. De fet, ja no hi passen trens, a partir d’Oloron-Ste.Marie, encara que sembla que es vol mirar de recuperar.
Al País Basc francès hi he trobat un altre exemple interessant ferroviari: el funicular que porta al cim de la muntanya de Larrun (fr: La Rhune) des del Coll de Sant Ignaci, entre Sara i Azcain. La veritat és que cap a migdia hi havia tanta cua que no se’n veia el final, donat que s’allargava ben endins de l’aparcament principal de cotxes. Sembla que algú ha dit que feia tres hores que esperava per pujar-hi. Ha estat una llàstima perquè feia bon dia i la vista des de dalt de la muntanya (frontera franco-espanyola) hagués estat segurament espectacular, sobre les tres províncies basques franceses, Guipúscoa i Navarra. La velocitat d’aquest cremallera no és pas gaire elevada, i dos trens han arribat separats per un parell de minuts.
Són dos bons exemples de línies de ferrocarril, una d’ample normal i l’altra d’ample mètric, amb finalitats ben diferents, que es conserven a França.