M’ha agradat força el post a Inside Higher Education de Steve Kolowich titulat Twitter Fortifies Nest on comenta les implicacions dels canis recents de twitter envers les empreses que tenen aplicacions que connecten amb els seus serveis. Twitter vol fer calès, és una empresa, i està dificultant que empreses terceres se n’aprofitin. No entro aquí en el tema econòmic. Només constato que ja no puc fer servir TwapperKeeper per recuperar tweets en forma de full de càlcul.
But recent changes to Twitter’s application programming interface, or API — the rules governing how outside software can interact with data on Twitter’s servers — may have affected how easily academics and other researchers can get hold of certain data they might want to study. Software experts who have been assisting research projects involving Twitter say the new rules could make it hard for scholars, especially those without technical savvy, to get their hands on enough data that they might begin fitting together discrete pieces into coherent puzzles.
També he de dir que l’aplicació pròpia de twitter per a PC, IPad i Iphone ha millorat moltíssim. Només la de HootSuite la supera, ara mateix, encara que aquesta darrera està orientada a fer servir diferents xarxes socials.
El post de Kolowich fa referència sobretot als investigadors que fan servir un gran volum de tweets per trobar-hi tendències, analitzar-los, fer-ne estadístiques, etc… Segurament ho tindran ara més complicat, o hauran d’arribar a un acord amb twitter, o senzillament, hauran d’invertir més energies en programar. En el cas d’investigadors que fan servir twitter com a eina pura de microblogging, que és el meu cas, els canvis ens afecten poc, al menys de moment.
Amb aquests moviments de twitter, però potser tindrà més sentit parlar d’una xarxa de microblogging oberta, com la de status.net, que alguna vegada he comentat i provat (satisfactòriament, perquè es pot instal.lar en un servidor qualsevol). Serà possible una xarxa de xarxes de microblogging, realment obertes i interconnectades? (no he vist que Diaspora, que havia de ser el Facebook obert, acaba d’arrencar).
Després de veure el que està passant amb TwapperKeeper i altres serveis de backup de piulades, estic ben content de tenir el meu blog nanoedunomia (http://edunomia.net/nano) on hi faig automàticament un recull diari de les piulades. Perquè no és un recull diari de piulades l’equivalent a un bon post?
Només em queda ara una preocupació: els escurçadors de links. N’hauria de trobar un que pogués instal.lar en un servidor meu, perquè qualsevol dia poden fallar i perdré informació.
Cal recordar també que la Biblioteca del Congrès dels USA vol arrribar a un acord amb twitter per tenir una còpìa de tots els tweets, però encra no hi acord, pel que sembla:
About a year ago, the Library of Congress announced that it had negotiated a deal with Twitter that would give the library access to the entire archive. Johnston says the logistics of that deal — including how much data scholars are able to request from the archive through the library — are still being hashed out.
Igual que d’un paper important se’n feia una fotocòpìa, de la informació important (contactes, adreces, piulades, etc…) se n’ha de tenir còpia en tres llocs, ben separats. Paranoia? No, més aviat seny.
(Imatge: Liverpool Castle, http://www.btinternet.com/~m.royden/mrlhp/local/castle/castle.htm)
Miquel,
Amb status.net s’ha fet identi.ca, un servei de microblogging similar a Twittter, però fet amb software de codi obert i on els continguts tenen llicència CC. Però em sembla que malauradament encara ens queda molt per arribar a aquesta “xarxa de xarxes de microblogging, realment obertes i interconnectades”.
Gràcies, Marta! Tens raó, identi.ca funciona bé – però no acabo de veure com s’interconnectarien les diferents xarxes de microblogging, incloguent-hi la que tinc muntada en un dels nostres servidors amb el programari de status.net.