Un ciutadà (polític) 2.0

Image

Foto: @ntouzon fent la foto de grup, a la Casa de la Caritat de Barcelona

Avui he tingut l’oportunitat de participar, amb moltes altres persones de diversos colors polítics i incolores (el meu cas), i de molts d’àmbits professionals, en un dinar de reconeixement a l’activitat de l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en el món de la Web 2.0. He pogut fer petar la xerrada amb en Daniel García Peris (@dgperis), a qui vaig conèixer a la Pendesfera darrera, en Marc Cortés, en Vicent Partal (Vilaweb), en @janquim, en Carles Puigdemont (@krls) i naturalment l’incansable i entusiasta 2.0, periodista gironí, l’Eduard Batlle. I també moltes altres persones que no tenia tan a prop a la taula.

No m’he pogut estar de preguntar-li a l’Ernest Benach què faria ara, ren relació al món acadèmic. M’ha confessat que voldria estudiar més, que voldria conèixer millor el fons de la comunicació. Em fa l’efecte que és molt positiu per a una persona que porta varis anys en primera línia política que vulgui continuar formant-se, francament. A més, l’ajudarà a superar el lògic trasbals que comprota abandonar la pràctica política.

He d’agrarir a les persones que han organitzat aquest dinar que m’hi hagin convidat, i especialment a la Meius Ferrès i en Jordi Vilanova, sense oblidat l’Ivan Rodon(autor de la foto següent) i la Natàlia Touzon.

Image

Els assistents vam regalar a l’Ernest Benach una col.lecció d’entrades a un grup privat (ara públic) del Facebook de nom “Benach 2.0”. Aquí en recullo la meva:

Hi ha una altra manera de fer Ciència, igual que hi ha una altra manera d’entendre la Universitat. La Ciència 2.0 i la Universitat 2.0 no són pas només la Ciència i Universitats clàssiques on s’hi fan alguns exercicis arriscats de circ amb eines de la web 2.0, sinó que són una altra forma de progressar, una altra manera d’estructurar l’educació superior, la transmissió del coneixement i la crítica.

L’Ernest Benach, la Política 2.0 i el Parlament 2.0 ens han ajudat una mica a comprendre millor el camí que cal agafar per a una veritable nova Ciència i una apassionant nova Universitat. Amb els exemples clars de bones pràctiques polítiques, també ens han transmès a aquells que no estem involucrats en la política activa quina actitud hem de mantenir en les polítiques científiques i universitàries. Perquè una bona Universitat també és aquella que agafa elements d’aquesta Política 2.0 catalitzada per l’Ernest.

La Política 2.0 comporta compromís social. Perquè hi ha encara moltes barreres que separen la societat, la ciutadania i el món de l’empresa de la Universitat i de la Ciència. Perquè l’escletxa digital no tan sols es manté, sinó que es transforma en d’altres tipus de desigualtats socials. Perquè la ciència avança una barbaritat, i la pseudociència també. Perquè l’Ernest ens ha remarcat el compromís social del científic, del professor.

No hem d’oblidar l’actitud positiva i ferma de l’Ernest en l’ús de la llengua catalana, una actitud reforçada per les eines 2.0 de la Internet. Aquest exemple de normalitat ha d’unir-se als exemples que molts de nosaltres, en el nostre dia a dia, aportant-hi granets de sorra, intentem mostrar al món.

Queda molt camí per recórrer encara, tan a la Política general com a les institucions educatives i investigadores. Però tota pedra fa camí, i l’Ernest Benach ha anat posant pedres del corriol cap al futur, cap un entorn més democràtic, cap a un món més obert. Altres polítics, altres investigadors, altres ciutadans perllongaran (o potser modificaran) el camí senyalat amb gargots 2.0 per l’Ernest.

La seva petjada ja hi és.

I encara queda molt de camí. Molt.