El web Chemisry World porta avui un reportatge sobre una molècula (Throwing light on molecular logic gates) que porta 13 portes lògiques i que pot ser controlada per la llum.
D’acord amb aquest blog de la Royal Society of Chemistry, ja hi ha molècules que contenen portes lògiques, però ara és el primer cas en que una mateixa molècula pot fer tantes coses, i a més no pas per control químic, sinó per control de la llum. Les diferents operacions lògiques poden ser simultànies, perquè cadascuna es regula per una llargada d’ona diferent.
Aquesta molècula es composa de tres cromòfors fotocròmics enllaçants de forma covalent: un ditieniueltè i dos fulgimides idèntiques (FG-DTE). Quan la llum (fotons d’energia determinada però diferent), els tres cromòfors es fotoisomeritzen de tal forma que commuten entre formes isomèriques obertes i tancades.
Des del punt de vista algorísmic, s’hi han pogut fer operacions d’aritmètica binària anb portes lògiques AND, XOR, i IHN. i també amb funcions encondificadores i decodificadores que cal per emmagatzemar informació en format digital.
Segons Chemistry World,
Achieving a large degree of functional integration is a key objective for molecular logic because, unlike the elements of electronic circuits, molecular logic gates are difficult to connect together.’
‘In principle, suitable photochromic molecules could be used to build computers or other data processing devices. In practice, such systems may never replace electronic materials. However, a molecular logic device operated by light may find applications in nanotechnology and biomedicine where relatively simple logic processing may be needed at very small scale.’
En definitiva, un important pas en nanotecnologia. I en definitiva, aquí també, tot és química. I tal com diu l’article original al JACS All-Photonic Multifunctional Molecular Logic Device a les conclusions, es tracta de computació molecular, de fer coses que els ordinadors normals no poden fer, per exemple etiquetar microobjectes i en general funcions en nanotecnologia i biomedicina:
Although it is unlikely that such molecular devices will soon replace electronic computers, they could be readily applied in data storage and where traditional computers cannot be used, such as micro-object labeling and tracking, programmed drug release, molecular self-regulation and control, and related functions in nanotechnology and biomedicine. If molecular computing is realized in the future then the herein reported system with its unprecedented level of complexity represents a potential candidate as a highly versatile building block.
És interessant veure els autors: de Goteborg, d’Arizona i de la Univeristat de Huelva. És molt bo que una universitat petita participi d’avenços tan interessants. Felicitats.
L’article és curiós perquè barreja química i computació digital bàsica. Mereix una anàlisi una mica detallada per poder treure’n el suc.