Xarxes socials, criptografia i esteganografia

Image

Ahir El País publicava un interessant article titulat La Red le adoctrina con su propio credo, si usted se deja que parlava de com les xarxes socials van ajudant a construir una tribu, i com de poc fàcil n’és sortir-ne. Igual d’interessant era la columna adjunta de l’Antoni Gutiérrez-Rubí (@antonigr)titulada No es fácil ser minoría. La seva darrera frase, en particular, em va semblar ben rellevant:

Debemos reeducarnos. La tecnología social nos hace la vida más fácil, extraordinariamente cómoda, pero no puede simplificar nuestro pensamiento y comportamiento a riesgo de clonarnos socialmente. Hay que esforzarse en la pluralidad y la diversidad, garantes de la libertad. Y no descartemos defender nuestra identidad introduciendo la encriptación, como derecho y servicio, en nuestra navegación digital.

Com que es tracta d’un tema ben actual, i com que l’Antoni ha parlat d’encriptació i l’esteganografia hi té a veure, he fet un petit comentari al bloc de l’Antoni G-R, que reprodueixo a continuació:

Però a veure, de què estem parlant? La Internet és molt més que no pas google o les xarxes socials, twitter, flickr, etc. es pot fer servir comunicació directa, hi ha blogs (com aquest), … No cal dir les coses públicament. Hi ha l’e-mail, o els DM de twitter… potser no cal encriptar, sinó enviar de forma confidencial, ….

Més encara, pot passar que siguem penalitzats pel sol fet de tenir o enviar informació (cal recordar els problemes que hi ha als USA quan un jutge exigeix una clau per desencriptar un disc dur). O que pots ser penalitzat pel sol fet d’enviar una informació encriptada. Caldrà amagar-la, potser? En pla James Bond 007: una nova versió de l’esteganografia clàssica. Potser als anuncis per paraules? Fer fotos d’un missatge difícils de detectar pels buscadors? Hi ha mil infinites versions. Donar missatges sense saber que hi ha missatge.

De fet, internet reprodueix la vida real. Moltes vegades digues coses sense que se sàpiguen. Fins i tot diguem coses sense que nosaltres sapiguem que les diguem.

En relació a l’article, igual que passa en el nou turisme, el que es valorarà més és la capacitat de sorprendre, de fer coses noves… o de fer veure que es sorprèn.

Per acabar: per què preocupar-se per la ocultació d’identitat, quan és molt més divertit fer veure a google que ets una persona diferent de la que ets en realitat? O fer veure que ets més d’una persona, bastint diferents identitats virtuals?

Al final, tenim la llibertat de fer totes aquestes coses. Només demana seny i educació.

He il.lustrat aquest post amb una imatge d’en James Bond, perquè en totes les seves pel.lícules amagava la forma de passar informació, és a dir, feia servir tècniques esteganogràfiques.