El 21è aniversari de la Universitat de Girona m’agafa en uns dies complicats, ja que només puc escriure al teclat amb els dits de la mà esquerra. Però així i tot me’n surto i continuo la meva activitat a Internet. No hi penso renunciar.
Això em porta a una analogia amb la situació universitària general: vivim moments convulsos, patim retallades pressupostàries i mancances de recursos. Però no podem renunciar a continuar avançant cap al repte de tenir una universitat i un sistema universitari que sàpiga combinar el servei al territori immediat amb la voluntat global (internacionalització i mobilitat), i que procuri ajudar a superar el tràngol amb iniciatives a curt termini, tot combinant-les amb una perspectiva estratègica a mig i llarg termini.
Ara fa un any escrivia en aquest blog i al web especial de la UdG20anys Quan al 2021 parlarem dels 30 anys de la UdG. Ha passat un any i segueixo pensant igual, potser amb més força encara, que el 2021 la UdG podrà considerar-se com a universitat de qualitat i serà ubicada en e¡ mapamundi universitari. Ara bé, les coses no passen pas totes soles i, igual que en algunes reaccions químiques, hi cal un catalitzador. Trobar el més adequat ja és una altra qüestió. Caldrà dedicar-hi energia i temps. Caldrà esforçar-s’hi, com aquests Xoriguers de la foto, que assajaven a Montilivi fa un parell de setmanes.
Avui és 12/12/12 i a les 12:12:12 era un moment curiós. Però costa jugar amb aquesta data, és millor quan hi ha números diferents. És molt millor pensar sobre coses que canvien. Per exemple, demà 13-12-12 a les 11:11.
Miquel,
bon post… el millor el final… Ànims en la recuperació: No defallirem per fer una UDG millor tot i les dificultats!