Debatent de blogs de ciència a Barcelona

Image

Dimarts al vespre vaig tenir l’honor de participar en un debat entorn dels blogs de ciència (i dels blogs dels científics), coorganitzat per la Fundació Institució CERCA i l’ACCC, al Col.legi de Periodistes de Barcelona. A la taula erem l’Enric Canela, en Xavier Lasauca, la Cinta S. Bellmunt i jo mateix, moderats per en Lluís Rovira, del CERCA.

Si he de ser franc, em va agradar el resultat del debat. Primer la Cinta Bellmunt ens va mostrar la seva experiència com a periodista a l’IPHES de Tarragona, des de la publicació de notícies al blog corporatiu multilingüe, fins als blocs dels investigadors d’aquest Institut. Ja havia tingut l’oportunitat de sentir-la en un altre lloc, i evidentment aquest centre té una gran potència i en tractar temes d’arqueologia els seus articles i blogs són força seguits. Després vam entrar a jugar els tres blocaires més personals. L’Enric em va agradar per la seva franquesa sobre l’objectiu dels seus blogs, alguns polítics, i el més important, el d’actualitat universitària, que mira de treballar cada nit aportant alguna idea que afegeixi valor a les notícies del dia, tot mirant de crear una mica d’opinió. En els deu minuts que tenia, va explicar bé la seva experiència blocaire i el fet que té un blog perquè li agrada i s’hi sent còmode.

Per la meva part, vaig parlar del que toco al meu blog Edunomia, tot esmentant el meu mesoblog edunoming i el twitter, com a nanoblog. Vaig fer més esment de l’habitual, però, en la sostenibilitat de tot plegat, i vaig preguntar vàries vegades si podríem aguantar gaire treballar 25 hores al dia.

En Xavier Lasauca va aportar el punt de vista d’un físic de formació que treballa a l’administració, amb el seu blog que fa poc va tenir el Premi Blocs Catalunya a la categoria de ciència. Va incidir en la qüestió de la reputació i en la valoració de les institucions investigadores i científiques.

Posteriorment el públic va fer una bona colla de preguntes, que van anar des de si estàvem preocupats per les mètriques (no: ho fem perquè creiem que hem de fer-ho, i ho hauri de fer tothom!), fins a les polítiques de divulgació de la ciència en els programes de finançament de la recerca.

En Lluís Rovira em reservava una sorpresa final, quan em va demanar que fes un joc de mans (em va presentar com a mag aficionat). No vaig tenir més remei que fer (i triomfar!) el joc de spelling amb cartes químiques.

He d’agrair la presència d’en Pep Anton Vieta (@pquimic) a la sala, que em va donar confiança, i a qui vaig posar com a exemple de deixeble blocaire i que està fent la tesi doctoral a cavall entre ciència dura i ciència 2.0.

Les piulades, fetes amb el hashtag #cercablocs, es poden trobar a http://www.tweetdoc.org/View/37164/cercablocs

En acabar, vam anar a sopar amb l’Enric Canela, en Xavier Lasauca i en Lluís Rovira, on vam poder parlar una bona estona d’universitat i de ciència… i on vaig acabar posant-los el problema del T-Puzzle. Com van patir!

Les fotos són d’en @pquimic amb el mòbil.

Image