Avui he tingut l’oportunitat de visitar, després d’un parell d’intents frustrats en viatges anteriors, el Science Museum de Londres. Segurament no és el més gran d’Europa, ni potser es més profund, ni el més variat, però és equilibrat i no tinc cap dubte que mereix la visita per part d’una persona que valori la cultura científica de la societat.
Naturalment el museu conté referències constants als grans avenços científics i tècnics del segle XVIII i XIX, a tot el que els britànics han aportat al progrés. Des de Watt fins a Turing. Precisament m’agradat molt l’exposició sobre Alan Turing, el pare de la informàtica, i que va tenir un paper clau en la criptoanàlisi dels missatges alemanys a la II Guerra Mundial. En Turing també va desenvolupar els primers ordinadors a finals dels anys 40, cosa que no sabia, i de fet estan exposats al museu.
Un altre apartat que m’ha divertit, amb força màrketing encara que sense ser res gaire espectacular, és l’activitat de Google anomenda “Google Web Labs” (veure’n notícia). Amb una tarja de plàstic semblant a la de la foto es poder fer diverses activitats, com visualitzar en 360 graus llocs remots, fer que un robot dibuixi a la sorra la teva foto, o assistir a un concert estrany d’estris diversos.
De fet, se’n diuen “Chrome Experiments”, suposo que per promoure la marca “Chrome”.
L’entrada al museu és gratuïta. S’hi demana la voluntat. No m’ha fet res deixar-hi cinc lliures. Paga la pena. Si volem una societat culta científicament (o sigui, si volem que la societat sigui culta en tot i també en ciència) hem d’ajudar-hi.
Naturalment al museu hi ha temes que m’interessen especialment: les primeres màquines de tren, les primeres màquines de vapor, història de la informàtica, … i una bona secció dedicada a materials, que ha estat la part més propera a la química que hi he trobat.
A la part de mainada hi feien experiments químics espectaculars, però la veritat és que hi haviam moltes escoles (amb escolars ben uniformats!) i l’activitat estava dirigida sobretot a nens.
Pocs museus del món deuen tenir material aeroespacial com aquest. No és tan impressionant com a Washington, ni tan espectacular com a Toulouse, però veure un mòdul lunar de l’Apollo i d’altres estris de l’espai sempre et fa adonar de la nostra petitesa.
La visita al Science Museum de Londres, doncs, ja estat un perfecte preldi a l’activitat principal de la meva estada a Londres, el #solo12 (SpotOn London).
M’agrada la facilitat per arribar als museus de Kensignton (el de ciència, el de ciències naturals i el Victoria & Albert) i que estiguin tan a prop. A més això que no calgui pagara permet, si tens poc temps i vols veure coses dels tres, passar una estona a cadascun. Si calgués comprar una entrada, potser es voldria amortitzar i hi ha tanta cosa en els tres, que t’hi pots passar tot un dia i no acabar de veure-ho tot.