Ha sortit publicada la tercera edició del Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas (http://www.rankinguniversidades.es, n’hi ha un resum en PDF), anteriorment anomenats Rankings ISI de Universidades Españolas según Campos y Disciplinas Científicas.
Es tracta d’una classificació més de les universitats, però que té una característica que el fa destacable: que barreja elements quantitatius i qualitatius, a cavall entre el rànking de Shanghai (que no m’agrada, tal com he dit vàries vegades), i el del THES o el SIR , ben fets.
En la meva opinió, aquest rànking no és útil per millorar les universitats, ja que té dos grups indicadors: el de quantitat (per exemple, número publicacions, número de cites rebudes, Índex H – que dependen de la mida d’una universitat), i el de qualitat (promig número de citacions per article, promig d’articles altament citats, percentatge d’articles en revistes de primer quartil). No té gaire sentit ordenar les universitats per quantitat per comparar-les, igual que no en té ordenar estats per àrea o població, més enllà de la pura curiositat.
En definitiva, classificar i ordenar les universitats per un criteri determinat no comporta pas necessàriament que sigui útil. Aquest és el cas: és un rànking que no és útil per comparar universitats als efectes de saber si són bones o menys bones, i en quins camps són millors o pitjors.
És millor una universitat A de mida doble de gran que una segona B, i que A publiqui el doble d’articles que B? Òbviament no n’és. Malauradament aquest rànking I-UGR diu que sí que n’és, de millor (amb un indicador que pesa el 50%). Estic segur que els autors han volgut desenvolupar un mètode que corregeixi els errors d’altres rànkings, però han arribat a una classificació poc rellevant.
El mètode és descrit a Daniel Torres-Salinas, Jose G. Moreno-Torres, Emilio Delgado-López-Cózar, Francisco Herrera. A methodology for Institution-Field ranking based on a bidimensional analysis: the IFQ2A-index . Scientometrics 2011, 88(3): 771-786, DOI: 10.1007/s11192-011-0418-6.
Voldria fer una reflexió més, que ja he adreçat altres vegades: en general, hi ha una cosa que els rànkings universitaris no proporcionen adequadament: la productivitat. Gairebé cap rànking parla de publicacions o cites rebudes per professor en promig. La raó és senzilla: saber quants professors-investigadors hi ha és una tasca feixuga i molt complexa. És molt fàcil saber les publicacions d’una universitat. Però és molt difícil saber quantes persones podríen publicar.
I és que una cosa és saber si el professorat treballa (fa recerca), i una altra és saber si el que fa ho fa bé.
No analitzo la posició de la UdG als diferents camps, perquè crec que no proporciona informació rellevant . Així i tot pot fer-s’hi un cop d’ull per curiositat. Veig que la Universitat de Barcelona, en fer la seva nota de premsa, ha tingut força cura amb el titular: La UB, líder entre les universitats espanyoles en producció i qualitat científica .
Miquel,
Com et deia ahir, arran del que vaig escriure, tens raó. Només té sentit quan compares universitats clòniques.