Els quasicristalls. De jocs de mans a Premi Nobel

Image

Avui he fet la xerrada Els quasicristalls. De jocs de mans a Premi Nobel a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta és la tercera vegada que hi participo, i la veritat és que com els altres dos cops, ha estat una experiència molt agradable per la receptivitat de les persones assistents i per l’acollida dels organitzadors.

Ha estat un bon exercici durant els dies de tranquil.litat de Setmana Santa d’entendre una mica què són els quasicristalls, què són els Mosaics de Penrose aperiòdics, l’art islàmic, la raó àuria, la història del Premi Nobel de Química 2011, i el més difícil: entendre la connexió entre els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath i els mosaics de Penrose aperiòdics basats en rombs. Això serà motiu d’una altra entrada al blog, ja que per explicar l’article de De Bruijn A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory cal una mica d’espai i tranquil.litat.

Per il.lustrar la connexió entre quasicristalls i matemàgia he fet un parell de jocs de mans. Al principi, el de separació de parells de cartes vermelles-negres (Primer Principi de Gilbreath), on he tret 4 persones a l’escenari (a la foto). Al final he fet per primer cop el joc de famílies de 4 pals, amb cartes Jumbo espanyoles. Tots dos han sortit bé. L’anècdota ha estat que, en tots dos casos, i malgrat demanar explícitament un dels participants al joc que em diguéssin un número entre 10 i 20, m’han dit “9” al primer joc, i “8” al segon. Els nervis fan estralls!

La presentació que he fet servir està penjada a Slideshare:

En aquesta conferència he fet per primer la connexió del meu nou mòbil i de l’Ipad directes al connector VGA del projector de la sala. En particular, amb l’IPad he fet servir l’aplicació Penultimate per guixar al cim d’un diagrama de Penrose en blanc, per mostrar els camis de les tessel.les i veure com es compleix el teorme de De Bruijn i la seva connexió amb els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath.

He aprofitat que els diagrames de Penrose comporten pentàgons per parlar de la raó àuria, i per mostrar com a les cases de l’onyar de Girona s’hi troben fàcilment exemples de rectangles auris. També he mostrat una foto, feta just abans de la xerrada, d’un edifici de Girona ple de pentàgons irregulars que tessel.len part d’una façana.

La foto que il.lustra el principi d’aquest post l’ha feta i piulada en @jordipoater a http://twitter.com/jordipoater/status/189740524243132416.

Foto amb els organitzadors:

Image

Per a aquesta xerrada he anat reunint força documentació. Aquí la relaciono: