Guia de xarxes socials en educació superior, New York City

Al blog OnlineUniversities hi he vist una entrada titulada Applying NYC’s Social Media Guidelines in Higher Education que fa una interessant proposta de l’ús de xarxes socials, a partir d’una guia de la ciutat de New York per al seu sistema educatiu no universitari.

Abans de res, a la guia s’hi defineix la diferència entre xarxes socials professionals i personals:

“Professional social media is a work-related social media activity that is either school-based (e.g., a DOE principal establishing a Facebook page for his/her school or a DOE teacher establishing a blog for his/her class), or non-school-based (e.g., a DOE office establishing a Facebook page to facilitate the office’s administration of a Chancellor’s Regulation). “

“Personal social media use is a non work-related social media activity (e.g., a DOE central administrative employee establishing a Facebook page or a Twitter account for his/her own personal use).”

A vegades no és pas tan fàcil separar allò que és personal d’allò que és professional, i segurament per a un professor-investigador això és encara més difícil – que no vol pas dir que li suposi un problema.

Em sembla novedosa la reflexió que s’hi sobre la supervisió dels comptes corporatius: proposa que hi hagi sempre la possibilitat d’entrar al compte per part dels responsables educatius:

Short of requiring supervisor approval for social media use, this is a sound suggestion at any level. Though it may appear as an undermining of instructor autonomy in higher education, when a faculty member uses a university-supported LMS, for example, administrators and other faculty members have access to the site, so granting access to non-campus-based social media sites that are being used for classroom purposes should not be a major encroachment on faculty autonomy. Aside from that, it provides a certain level of safety from later accusations of misuse if there are other faculty members or administrators “present” in the virtual space. Also, if for some reason the faculty member becomes incapacitated, the administrator can fill in or notify the site participants of the situation.

És a dir, si per publicar al web d’una universitat o per entrar a la seva intranet hi ha una supervisió general, per què no n’hi ha d’haver als comptes corporatius particulars, professionals, de twitter, facebook, etc.?

A més, s’hi proposa que s’identifiqui molt clarament els comptes professionals. Aquí la veritat és que no acabo de tenir-ho clar. En aquesta guia es proposa que si un professor obre un compte a twitter o facebook per fer la seva classe, el supervisor tingui el password d’administració. No sé francament si cal arribar a això, perquè va contra l’autonomia del professor. Una cosa són els comptes corporatius (facultats, departaments, etc.) i una altra els comptes associats a un professor. 

En tot cas, és un tema interessant per reflexionar-hi. Aquesta guia de xarxes socials de NYC ha aixecat un amica de polseguera, però abans de criticar-la gaire cal interpretar-la bé.

El mateix blog proporciona una segona entrada titulada Examining NYC DOE’s Social Media Guidelines for Interaction on s’hi proposa que es limiti la interacció entre professors i estudiants en entorns personals (en referència a menors d’edat, però també fent una reflexió general).

No és fàcil avançar en aquests temes, però val la pensa pensar-hi, sempre primant la llibertat d’expressió i respectant els drets de les persones a la seva privacitat.