Aquest vespre he assistit a la xerrada d’en Toni Mestres a la Casa de Cultura de Girona, amb ocasió de l’acte central de la nostra Setmana de la Ciència. En Toni ha fet una xerrada sobre com a casa seva fa servir només l’aigua de la pluja de Vilafranca del Penedés. Bé, de fet això és una mica una excusa per parlar-nos de com malbaratem l’aigua de la pluja, de com es fan pantans innecessaris, o de com l’aigua de la pluja és perfectament sana (jo en tenia els meus dubtes, però me’ls ha esclarit).
M’ha agradat molt la forma com en Toni ha anat construint casa seva, amb dipòsits subterranis, estació de compostatge, recollidad d’aigües grises… Tot plegat perquè acabi aprofitant l’aigua que cau del cel a la seva zona, sense que li calgui agafar aigua de la canonada.
També ha estat molt interessant copsar com les ciutats, on tot és emporlanat i l’aigua no es pot filtrar al subsòl, podrien aprofitar l’aigua de la pluja si construíssin grans cisternes subterrànies (o les aprofitéssin adequadament, com en el cas de Barcelona que ja n’hi té).
En Toni Mestres no ha deixat escapar l’ocasió de plànyer’s perquè si Catalunya invertís més en la utilització i reutilització de l’aigua de pluja a les cases, segurament podria bastir un important teixit industrial innovador en aquest sector, que seria d’una gran importància econòmica per la Mediterrani.
150 litres per persona i dia, aquest és el consum promig a casa nostra. I la tercera part és per al lavabo. Realment llencem l’aigua. Potser és que encara no ens hem adonat que, algun dia, hi haurà un llarg període de sequera i llavors ens en recordarem, que cal filar molt prim.
Mentre tant, activistes com en Toni Mestres ajuden a difondre aquest missatge, i a conscienciar-nos de com serà el nostre futur.
Gràcies, Toni! Una gran xerrada.
A la foto, en Toni Mestres (esquerra) és presentat per en Josep Calbó, Vicerector de Recerca i Transferència de la UdG