Avui hem tingut la primera jornada del SpotOn London (que fins fa pocs dies s’anomenava Science Online London). La trobada té lloc a la Wellcome Foundation, al cantó de la UCL (University College London), i no pas gaire lluny de l’edifici del Departament de Química.
Es tracte d’un congrés internacional, però la veritat és que a parti de mí mateix i d’alguns investigadors europeus que deuen trebalar a UK, l’anglès britànic es deixa sentir per tot arreu, amb l’agravant que, en saber que no hi ha estrangers, els conferenciants i participants a les discussions parlen ràpid (i segons com, fluix). A més, guarden l’accent, que en el cas dels escocessos costa d’entendre. L’organització és impecable.
Deu ser per la tipologia de congrés, però pràcticament no hi he vist ningú prenent notes en paper (potser un 10% màxim), mols de portàtils i força tabletes. Tothom deu tenir smartphone. Hi ha força endolls, no tan sols a la sala, sinó també en passadissos i a l’espai on es fa el dinar i els coffee-breaks. I una cosa claríssima: la puntualitat, 100%. En tot, per començar i per acabar. La connexió wifi, malgrat que devia haver-hi més aparells connectats que no pas assistents (jo mateix, dos estris), perfecta i ràpida.
Cada sessió ha tingut un hashtag diferenciat, i el general és #solo12. Totes les sessions s’emeten en streaming, es graven en video, i a méshi ha diferents discussions al web de l’event (http://nature.com/spoton)
En general he piulat amb el meu nick en anglès @quelet, encara que si la piulada pagava la pena prou, també la feia amb @miquelduran. Quan tingui temps recolliré totes les piulades que he fet en un fitxer adequat. La intenstiat a twitter ha estat elevada: els assistents (suposo que també els remots) van comentant el que diu el ponent o la mesa, i també discuteixen entre ells. Més enllà de twitter no crec que s’hagi fet servir gaire res. En aquest sentit, twitter és el gran element per amplificar un event, com molt bé va deixar clar (i deixarà clar altra vegada demà) en @briankelly. Per cert, avui m’hi he tornat a trobar, després de no veure’l en persona des del congrés a la University of Reading IWMW2011.
La primera sessió plenària (keynote) l’ha fet en Ben Goldacre, autor d’un blog molt interessant que segueixo sempre. H aparlat en clau d’humor sobre blogs i ciència (aquest event està organitzat per Nature i per PLOS).
En la segona keynote, Kamila Markrman (frotiersin.org) ha parlat de ciència oberta, un tema que m’interessa especialment i que es tracta també en d’altres sessions d’aquest #solo12. Mostra sis aspectes de la ciència oberta:
- Collaborate and share: social networks, academic networks
- services
- Big Science, e.g. Human Brain Project
- Open Access, at the heart of science. Costs are shifted from reader to author.
- Peer Review, broken: subjectivity, bias, blocks, inefficiency, has shifted from an alturistic act to an act of power
- Impact Evaluation: Publish or perish
La seva companyia (http://www.frontiersin.org) permet muntar una revista i tot el sistema de peer review, i tot el que ve després. Com a curiositat, els articles més valorats són ascendits a “tier” superior. Des del meu punt de vista, aquí queda clar que el procés de refereeíng és per dir si l’article pot ser publicat, sense que això impliqui competir per un “spot” amb un altre. És un cop publicat quan segons com és valorat agafa és embranzida, visibilitat, etc. Els referees només es fan públics un cop un article ha estat acceptat.
Després del coffee-break he anat a #solo12newmedia, però la veritat és que no m’ha entusiasmat, perquè s’hi preguntava si una institució pot fer videos i textos i arribar a remplaçar el periodista. Em semblava interessant per a la UdG, però no s’ha conclós res, de fet tot és relatiu.
Aquí he vist un tweet d’una altra sessió (perquè seguint #solo12 es podia seguir parcialmetn les altres dues sessions en paral.lel), en que algú ha proposat un nou lloc de treball: el de Public Engagement Role.
Després del dinar fred (bo), a #solo12reuse s’ha parlat de la reutilització de les dades (obertes). De fet en química quàntica d’això en vaig aprendre a Saragossa, al congrés del ZCAM de 2010. Aquí es parlava no tan sols d’on es dispositen les dades, sinó de si cal fer-hi també una acreditació de qualtitat… COm a curiositat, s’ha parlat de les moltes dades que avui sónen PDF, i totes les que són en llibres i monografies plenes de números. Algú algun dia s’hi haurà de posar, a digitalitzar-les i deixar-les preparades per ser reutilitzades.
Pel que fa als Open Data, he conegut els Panton Principles: Principles for Open Data in Science.
A les 3 hi ha hagut la sessió d’Altmetrics, que tracta d’avaluar l’impacte de la recerca més enllà de les citacions. Ens n’ha parlat, entre d’altres, la Marie Boran, de Médécins sans Frontières, sobre una publicació biomèdia (la majoria de les que hi ha aquí: molt rarament s’ha parlat de química, física o matemàtiques):
Metrics from online social activity centred around scholar’s work
Self-publishing: blogging, uploading, tweeting, sharing
Impact measued via: articles viewed, shared, downloaded, “retweeted”, “liked”, etc…Mining potential research synergies from your online SN or “academic matchmaking”
Who are you talking to on twitter, mendeley, academia.edu, etc.
Who are they talking to (affects your message spreads)
Who should you be talking to based on your research interests?
Cross domain co-authorships, potencial for innovation with scholarly publishing
Respecte d’això, he pensat que caldria ponderar l’impacte per disciplina, per tradició, etc. Veig que en l’àmbit biomèdic la publicació oberta és molt més avançada que en química, per exemple. I fan servir més els blogs, com a complement a la publicació acadèmica tradicional.
La darrera sessió del dia (excepte les primers dues, sempre en paral.lel de 3 en 3) #solo12citizen ha parlat una mica de citizen science, ciència ciutadana però no m’ha aportat gaire res que no sàpiga i que no hagi recollit en aquest blog.