Avui he pogut assistir per primera vegada a l’assemblea anual de l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica). Altres vegades ho havia intentat, però sempre em sortia una urgència que m’ho impedia. També cal dir que ara cal invertir menys temps en viatjar a Barcelona, gràcies a l’alta velocitat en tren.
L’assemblea ha estat conduïda fonamentalment per la seva presidenta, Cristina Ribas (@cristinaribas) i pel seu vicepresident, Raul Torán (@raultoran). Més enllà dels habituals temes que es toquen en l’assemblea d’una associació, ha estat interessant veure i comentar els projectes de futur. M’agrada la dinàmica positiva de l’ACCC, i com afavoreix que sota un mateix paraigua hi hagi periodistes científics i científics comunicadors (o que ho intenten 🙂 ) Per exemple, la llista de distribució de l’ACCC és dinàmica i amb contingut rellevant. I ara l’Associació presta més atenció al video com a forma moderna i sostenible de comunicació.
Malauradament, estem en temps complexos: els mitjans de comunicació redueixen pàgines de ciència (o minimitzen les notícies de ciència, i es limiten a una referència web). Per un altre cantó, els científics estem cada cop més pressionats i menys finançats, de tal forma que no tenim la tranquil.litat suficient per fer tasques de divulgació i esmerçar-hi els esforços que cal perquè siguin de prou qualitat. Les xarxes socials suposen una nova forma de comunicació de la ciència, però també trasbalsan les formes més clàssiques i potser fins i tot més eficients.
Amb la crisi s’hi ha de conviure, i per tant cal cercar noves formes de finançament. De fet, a l’ACCC es va crear l’any passat la comissió d’emprenedors divulgadors científics. Cal mirar endavant.
Gràcies a la Cristina, en Raul, i a totes les persones de l’ACCC. Ah! i a la Mercè Piqueras, que m’hi va introduir!
Imatge: Dibuix que Fernando Krahn va fer expressament a l’ACCC el 1990 (tret del web de l’ACCC)
Gràcies pel teu post! Seguim!