Aquesta tarda en Jesús Purroy (@jesuspurroy) ha presentat el seu llibre Homeopatia sense embuts. Una pràctica que propera entre miracles i miratges, on tracta de forma racional aquest tema que avui en dia forma part d’un debat difícil de tenir entre científics i una part de la ciutadania. He tingut la sort d’intervenir-hi, juntament amb el company Ramon Moreno, amb qui hem fet una mica de diàleg.
No és pas fàcil parlar d’aquest tema amb el públic. És fàcil entre científics, de fet ni tant sols és interessant com a tema de ciència. En canvi, és complicat debatre amb el públic que no té amplis coneixements de física i química. I és complicat, per dues raons: primer, perquè costa dur a terme un debat racional on per convèncer l’altra part (el públic no informat) cal recórrer a conceptes difícils, i segon, perquè davant de creences és molt difícil debatre-hi. Més encara, els científics no estem preparats, en general, per a un debat d’aquest tipus. Segurament sabem discutir bé amb altres científics, però no pas amb gent que (perquè s’han dedicat a aprofondir en altres camps del coneixement o perquè no han tingut l’oportunitat de ser científics) no tenen ni el llenguatge ni els conceptes per debatre. I no cal criticar aquestes persones; pel contrari, és l’existència d’aquests temes que ha de fer despertar els científics, fer-los sortir de la seva zona de confort, i estendre a tothom la seva capacitat racional. Les persones que defensen l’homeopatia, o que creuen d’altres coses, ho fan de bona fe i amb el convenciment de tenir la veritat, encara que no facin servir el mètode científic o que discrepin de què “a resultats extraordinaris hi cal evidències extraordinàries”.
Cal tractar aquest tema amb un gran respecte a les persones, i cal tractar-lo tot comunicat, divulgant i explicant de forma entenidora els fets experimentals. Perquè no és fàcil dir “no hauria de funcionar” quan està ple de persones que afirmen “doncs a mí em va funcionar” o “doncs tinc un familiar a qui va funcionar”, totalment normals, i més en un tema vinculat a la salut, tant emocional.
Més enllà de parlar de l’efecto placebo i de si cal divulgar l’efecte placebo, hem analitzat també el paper dels científics a la nostra societat. Per exemple, els científics no són bons tertulians als programes de debat a TV o ràdio. Perquè un científic, si algú li demostra que està equivocat en alguna cosa, no té cap inconvenient, al contrari, a canviar d’opinió. Perquè un científic es base en l’observació del que passa a la Natura, tot fent servir un llenguatge que li ho permet: les matemàtiques.
M’ha agradat molt aquesta presentació de llibre, igual que m’agrada molt com en Jesús Purroy tracta aquest tema, sense sensacionalisme, amb tacte, amb respecte i amb seriositat racional. és un bon exemple del paper dels científics, d’una de les responsabilitats que tenim en el món que ens ha tocat viure.
Fotos del timeline de twitter de @silviasimonr i @lliberia22