Ahir a la tarda, a les 7, vam tenir l’oportunitat amb en Fernando Blasco (@fblascoc) de fer una sessió de la Matemàgia de la Taula Periòdica (LMTP) a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Sevilla, convidats per @eliatron. Davant d’unes 120 persones, entre elles molts estudiants de primer curs de química a qui @eliatron fa classe de matemàtiques, vam seguir el guió de LMTP de Ciencia en Acción i de les Jornades de Divulgació Innovadora de Saragossa, encara que la part més experimental va quedar limitada, degut al fet que no vam poder comptar amb col.laboradors com en @pquimic, @pepduran, en Joan Miró o @laiagd
Respecte del guió habitual de 30 minuts, i donat que disposàvem d’una hora sencera, hi vam introduir com a joc final el Baby Hummer – que per l’elevat número d’assistents, que no esperàvem, vam haver de fer amb jocs de cartes de diverses procedències. També vam introduir-hi el quadrat pseudomàgic i el nou joc del “menteix” que vam conèixer al g4g11. Teníem encara previst fer el joc anaomenat “fora de l’univers” per explicar l’entropia, cas que haguéssin tingut temps.
Repartides les Taules Periòdiques de Girona
Un #selfie amb tot el públic saludant!!
En Fernando fent el joc de la carta desapareguda
LMTP és fonamentalment una sèrie de jocs matemàgics en clau d’humor, amb pinzellades d’experiments curiosos i espectacultars de química. A Sevilla, en lloc de fer la fumata blanca que sap fer en @pquimic, en Fernando va fer el joc humorístic del got d’aigua al cim del cap que condensa. Igualment, va introduir una variació al joc de desaparició d’una carta poliestirènica que el va fer més divertit. En general, donat que èrem a la universitat, vam fer una versió més espontànea de LMTP respecte d’altres ocasions, cosa que ens va facilitar el contacte amb el públic.
El Viatge per la Taula Periòdica, nova versió
Com a anècdota, en el joc de Gilbreath-2, on es generen màgicament símbols de la taula periòdica, vaig fallar alguns dels parells – segurament perquè hi havia targes enganxades o no vaig estar prou atent a les manipulacions dels espectadors. Vaig sortir-me’n com vaig poder (per exemple, dient amb convicció que Tg (símbol inexistent) era el Tecneci) però vaig aprendre la lliçó: que cal repassar tres o més vegades (només ho havia repassat dos cops) les preparacions.
L’aigua sorprenent
LMTP es composa fonamentalment de dos tipus de jocs: els que són d’escenari, on fem passar algú, i els que són massius i de partiicpació individual. D’aquests últims, el quadrat pseudomàgic i el baby hummer van funcionar molt bé (aquest últim, amb un 90% d’encert, i és que sempre hi ha gent que es despista). Però en canvi el viatge per la taula periòdica no ens acaba de funcionar amb tanta gent. Aquest joc és millor de fer-lo per a un grup reduït d’assistents, i ens hem adonat que potser l’haurem de canviar a LMTP de cara a les sessions properes de Girona, Tarragona i Lleida (CaixaForum), Londres (Science on Stage) i Nancy (Science & You).
Joc de la generació de símbols químics
Abans de la nostra xerrada, en @edusadeci, de The Big Van Theory, va fer una impactant intervenció sobre grans números. He de dir que, a part de divertir-m’hi, vaig aprendre-hi coses.
Fent el joc del futbol
Fent el joc de baby hummer amb cartes químiques
Hem de donar les gràcies a José Antonio Prado-Bassas (@eliatron) per haver-nos convidat a fer aquesta xerrada, i per la seva hospitalitat, amabilitat, cordialitat i simpatia. I a l’Ernesto Carmona, l’Enrique Sánchez i l’Adela Muñoz, col.legues de Química de la @unisevilla, per assistir-hi. De fet, el joc de la taula periòdica el vam modificar i va acabar en el Californi, element que ha estat estudiat darrerament per l’Enrique Sánchez, investigador amb qui vaig compartir parcialment la meva etapa predoctoral.
Aplaudint al final de la xerrada