Avui he fet la segona sessió del taller de matemàgia a la UCE, a Prada de Conflent. Un mal dia per viatjar: operació tornada de turisme, i pluja insistent. Ahir va ser molt més fàcil arribar-hi des de Girona.
Ha tornat a haver-hi una vintena d’assistents, alguns dels quals diferents als d’ahir. Aquest cop ens hem centrat en el clàssic joc 1-6 de Dai Vernon, que ha agradat molt, i en el Principi de Gilbreath, del qual n’he mostrat diverses variants. Aquest Principi, un dels principals estandards de la matemàgia (i del mentalisme) segurament que ha estat el que els assistents han trobat més sorprenent. A més han pogut comprendre la importància de la participació del públic (o alumnes, o companys) ens els jocs basats en aquest principi. Perquè si la màgia no la fa el mag, sinó els propis participants, és molt més impactant.
També hem fet jocs amb cordes. Fer i desfer nusos, i fer juguesques és ben fàcil amb cordes. I hem tocat una mica les gomes elàstiques. I he donat algunes pistes i exemples de pensament lateral.
Per acabar, un joc de cartes basat en la sèrie de Fibonacci, cosa que permet introduir la màgia per explicar matemàtiques i ciència, que al final és un dels nostres objectius: la interrelació entre màgia, educació i ciència.
Donat l’elevat número d’assistents i el poc temps disponible, no he fet jocs de cartes amb baralla sencera, tal com hem pogut fer en altres ocasions. Per això els jocs de Dai Vernon (1-6), el de Fibonacci, o el Baby Hummer, són molt adequats i a més permeten que tothom pugui experimentar i participar, tal com se n’espera d’un taller.
Avui no m’hi ha pogut acompanyar la @laiagd, l’hem trobada a faltar. En tot cas, aquest taller de dos dies ens ha servit per avançar en en el nostre projecte de la Màgia de la Ciència, que el setembre i octubre tindrà gran activitat.
Propera parada: Campus Gutenberg, Barcelona, 15 de setembre.