Sis visions sobre MOOCs que indiquen que aquests cursos es consoliden

Image

The MOOC of One: Personal Learning Technologies. Stephen Downes parla d’una xerrada a INTED València.

Dues coses interessants que diu:
“A MOOC is a Web, not a Website”
“What makes the MOOC special is that for each person taking it, it is essentially the work of the one. Yourself”

Pensant-hi, veig que amb els MOOC un estudiant deixa d’estar sotmés a un procés de formació fix, reglat, obligatori, pautat. És ell qui es fa el seu propi procès d’aprenentatge, curriculum… El monopoli del pla de formació deixa d’estar en mans d’alguns, i l’estudiant passa a ser amo del seu propi destí formatiu. Això sí… caldrà formar-lo en saber dissenyar aquest pla. O sigui: cal ensenyar a aprendre.

En relació a cursos oberts, he vist l’Open Course in Technology Enhanced Learning (ocTEL) amb un programa interessant.

Week 0: TEL & the future (induction) – 28 Apr 2014
Week 1: Concepts and approaches – 5 May 2014
Week 2: Learners and learning – 12 May 2014
Week 3: Materials, platforms and technologies – 19 May 2014
Week 4: Support, feedback and assessment – 2 Jun 2014
Week 5: Leadership, management and keeping on track – 9 Jun 2014
Week 6: Enhancement, review and evaluation – 16 Jun 2014

En relació als MOOCs, ha sortit el MOOC Report 2013 de la University of London (International Programmes) on la conclusió és que els MOOC són molt interessants de cara a la internacionalització.

Hi ha també gent que es queixa dels MOOC, millor dit, que els MOOC hagin estat apropiats per un entorn extern al de l’educació, en particular els informàtics. Tony Bates diu que es retira (a 75 anys) perquè tot allò que ha treballat i defensat en pedagogia de l’educació a distància no ha estat tingut en compte en el fenomen dels MOOC “Time to retire from online learning ?”

I can’t express adequately just how pissed off I am about MOOCs – not the concept, but all the hubris and nonsense that’s been talked and written about them. At a personal level, it was as if 45 years of work was for nothing. All the research and study I and many others had done on what makes for successful learning online were totally ignored, with truly disastrous consequences in terms of effective learning for the vast majority of participants who took MOOCs from the Ivy League universities. Having ignored online learning for nearly 20 years, Stanford, MIT and Harvard had to re-invent online learning in their own image to maintain their perceived superiority in all things higher educational. And the media fell for it, hook, line and sinker. This is a battle I no longer want to fight – but it needs fighting. But my reaction did make me wonder, am I just an old man resisting the future? And that has definitely left a mark.

El problema que hi veig és que dissenyar un curs, impartir-lo, treballar-lo, tenir estudiants… ha deixat de ser un monopoli de les escoles, universitats i fins i tot “acadèmies formatives”. Avui en dia qualsevol persona pot impartir un curs, si en sap, ho fa bé i aconsegueix estudiants. Igual que tota persona pot tenir un blog, emetre la seva opinió, fer fotos, publicar videos, etc. En tot hi ha avantatges i inconvenients.

Diu Bates també:

Ivy League MOOCs are being driven mainly by computer scientists, not educators. Politicians are looking to computer science to automate learning in order to save money. Computer scientists have much to offer, but they need more humility and a greater willingness to work with other professionals, such as psychologists and teachers, who understand better how learning operates. This is a battle that has always existed in educational technology, but it’s one I fear the educators are losing. The result could be disastrous, but that’s a theme for a whole set of blog posts

En Bates només compta amb educadors i amb informàtics. No sé si als professors-investigadors ens hi compta. Espero que sí.

Un cinquè article interessant d’aquests dies és “2014: The Year the Media Stopped Caring About MOOCs ?”.

Una mica està relacionat amb els anteriors. Ja no es discuteix sobre MOOCs, sinó sobre com l’educació superior (o tota) canviarà amb la facilitat d’implantar cursos oberts.

Finalment: paga la pena sentir en @genisroca parlant sobre com veu ell la universitat del futur (en el marc d’una reflexió per a la Universitat deDeusto) La fi del monopoli. Però no pas la fi de la rellevància de la universitat, en la meva opinió.

Foto de Craig Cloutier https://www.flickr.com/photos/craigcloutier/3018396330/