Avui he pogut assistir (no pas totalment) a la jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) sobre el català a la recerca: “Presència del català en l?espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?” La veritat és que hi he anat una mica encuriosit, perquè he intentat força cops anar a Barcelona a jornades d’aquest tema, i mai he pogut acabar-hi anant. Avui ho he pogut fer, encara que la intensitat de les altres tasques que m’ocupen m’ha impedit participar-hi al 100%.
M’ha estat molt atractiva i interessant la conferència d’en F. Xavier Vila (UB) “Les llengües mitjanes com a llengües acadèmiques”, on ha reflexionat sobre el paper de llengües com el català (però també de Dinamarca, Sudàfrica, Re. Txeca, Finlàndia o Israel). I també com algunes llengües com el basc, el kurd o el malai ha esdevingut noves llengües adadèmiques (el català n’és des de fa molt de temps).
Al final, tot plegat es pot reduir a un canvi de funció de la unviersitat: d’un caràcter nacional, a un caràcter transnacional. I el problema de fons és que hi ha estructures lingüístiques, estructures dscursives i models culturals diferents (i imperants).
Entre d’altres intervencions (per exemple, sobre si les tesis doctorals han de ser en català o en anglès), a la Taula Rodona en Jaume Bertranpetit ha fet una intervenció que comparteixo (hi he pogut parlar un moment abans de la sessió): per als científics, l’anglès no és cap problema, no el veiem com a amenaça.
En genearl, tant de la conferència, con de les comunicacions curtes i de la taula rodona, segueixo detectant el mateix que he vist amb els companys d’humanitats (sobretot) de la UdG: un recel envers l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació de la recerca.
Fins i tot a la trobada s’hi ha formulat una pregunta errònia, com ha senyalat el mateix Jaume Bertranpetit: “Es pot fer recerca en català?”, s’hi preguntava. La resposta és naturalment que la recerca es fa en qualsevol llengua, depèn de l’equip i de l’origen de cadascú… una altra cosa és la comunicació i disseminació de la recerca.
Encara ens queda molt de camí per recórrer, i els lingüisties de català, a qui valoro moltíssim, no sé si acaben d’entendre el que ens cal als científics. També, però cal entendre que els científics potser no tenim pas tota la raó. Seguirem avançant!
En algun moment s’ha valorat una jornada que va haver-hi fa poc al mateix IEC, una viquimarató sobre bioinformàtica. La Viquipèdia és una forma fantàstica de promoure la llengua i la terminologia de qualitat. O sigui: Coneixement obert amb una llengua de qualitat.
Així i tot, me n’he anat de la trobada amb una recança: s’ha parlat molt de català/anglès… però poc de català/castellà… Aquest sí que és un conflicte… però potser no tenim el coratge de parlar-ne (encara). Jo sí que ho vaig fer a la piràmide factorial de les llengües, i segueixo mantenint la meva opinió!
I molt agraït a l’IEC/Scaterm per organitzar aquesta jornada, ha estat un èxit de públic que ha emplenat la sala. I anar a les instal.lacions de l’IEC sempre és un goig…avui, per exemple, hi he descobert el jardí de la Mercè Rodoreda!