La revista Auriga acaba de publicar el seu número 77. Auriga és una revista dedicada a la divulgació del llegat grecoromà.
La seva directora, la Montserrat Tudela (@mtudela), em va demanar si podia publicar l’entrada del blog que vaig per a la meva recent xerrada a l’IQS. Naturalment és un gran honor per a un científic poder publicar un article a una revista d’humanitats, i de qualitat i prestigi com és Auriga.
Així que el post “Cinc raons per no comunicar ni divulgar la ciència” surt publicat, amb petites correccions d’estil, ortogràfiques i algun canvi menor.
Moltes gràcies a la Montserrat Tudela per la seva oferta. Sóc un gran defensor dels ponts entre ciències i lletres. Ella n’ha bastit un.
Proporciono aquí el text de l’article. Puc assegurat que els continguts de la revista són molt bons (i millors que el meu).
La comunicació i divulgació de la ciència, incloguent-hi la promoció de vocacions científiques i la vertebració d’una ciutadania científica, és una tasca clau en la societat actual de principis del Segle XXI. Aquesta tasca no és exclusiva de la comunitat acadèmica i professional científica, però és aquesta comunitat la que ha d’arrossegar el carro de la ciència, començant per l’ús de les eines digitals en un món on la Internet ja en forma part de forma normal.
Certament no és pas fàcil comunicar, divulgar, promoure ni vertebrar la ciència, perquè el coneixement científic implica una reflexió sobre els fets de la Natura que impliquen tenir prou curiositat per conèixer les lleis de l’univers i fer-se preguntes com aquestes:
Per què les coses són així?
Per què les coses no són d’una altra manera?
I si…?
Però també cal saber respondre a una pregunta que formulen moltes persones:
I així doncs, què…?
No, no és pas fàcil tot plegat. Quines raons podem trobar, certament justificades, per no comunicar ni divulgar ciència, sobretot amb eines digitals? Algunes poden ser aquestes:
No tinc res interessant a explicar
No tinc diners
No tinc temps ni energia
No conec les eines digitals
Ningú no m’ho reconeix
Cadascuna d’aquestes cinc raons pot ser contestada racionalment, però així i tot hi ha tot un component emocional que dificulta la comunicació de la ciència.
Potser el que cal és reformular la comunicació i divulgació de la ciència en un sentit “low-cost”, igual que els vols “low-cost” han transformat la forma de viatjar. Podem divulgar i comunicar amb pocs diners, amb poc temps disponible i amb poca despesa d’energia; tothom té coses interessants per difondre, i les eines digitals són senzilles, cada dia més. Més encara, aquesta tasca es va valorant i reconeixent, potser massa poc encara, però en tot cas va millorant.
Per a la comunitat científica, difondre el coneixement i els valors associats es pot fer per diverses raons, entre les quals: Per responsabilitat, perquè la nostra societat demana més que mai una aproximació racional a tots els temes, que afavoreixi una discussió racional, consustancial a la ciència
Per oportunitat, perquè les administracions i les organitzacions realment veuen en la comunicació de la ciència (de la recerca) una necessitat.
Per honestedat, perquè investigadors (sobretot ells) han de poder explicar els seus resultats (creació de coneixement) a fora del seu entorn més proper.
Per estratègia, perquè invertir en comunicació de la ciència és també invertir en una formació valuosa en tots els ordres de la vida
Per visibilitat, perquè comunicar i divulgar la ciència, especialment a la xarxa, basteix una xarxa de relacions d’una gran potència.
Els científics podríem doncs fer-nos diverses preguntes…
“Tinc cinc raons per no comunicar ciència a la xarxa i voldria discutir-les”
“Les xarxes socials dificulten la discussió racional i per tant la ciència?”
“Cada dia hi ha una nova eina digital. Contribueix això a una ciència sostenible?”
Segurament ens en podríem fer encara algunes més, per exemple:
“A la ciència li cal les eines digitals?”
“Han de ser els científics actius a les xarxes socials?”
“Estan minvant els blogs de ciència?”
“Els científics, comuniquen o divulguen?”
“Té sentit fer ciència sense explicar-la al públic?”
“Per què no es valora la tasca comunicativa i divulgadora dels científics?”
“Quines són les cinc principals raons per no comunicar i divulgar ciència?”
“De debó cal que tothom tingui fonaments i pensament científics?”
“Per què cal saber què és un àtom i què és la taula periòdica dels elements?”
Potser podríem fins i tot fer una petita crida a l’acció:
Per què no ens creem un petit blog?
Per què no tenim un twitter per explicar coses de forma senzilla?
Per què no tenim un instagram i hi pengem fotos?
Per què no creem una petita comunitat al voltant d’un tema?
O si volguéssim contribuir al coneixement col.lectiu,
Per què no esdevenim editors de la Wikipedia? A més, podem ajudar a la (les) llengua (llengües).
Ens hem plantejat el voluntariat científic?
Cadascuna d’aquestes preguntes formulades demanaria una bona reflexió. Cadascú des del seu àmbit les pot respondre i pot aportar la seva visió. Per què no feu la vostra aportació comentant aquest text, al blog de qui signa aquest text?