Correu electrònic, centre de notificacions i missatgeria instanània: una visió personal actual

Fa dies que tinc ganes d’escriure sobre el tema de l’e-mail, i si té sentit o no en el món actual que ens toca viure el 2015. Me n’han vingut més ganes encara en veure aquesta tira de PhDComics.com (gran còmic, grans idees). Aquí hi ha algunes reflexions sense gaire ordre, però que tinc al cap des de fa dies.

Image

Image

He de dir que en aquesta tira hi ha algun punt que trobo poc actual. Els anuncis en temes de docència no es fan per correu electrònic, en general, sinó que es pengen al mur de Moodle o de la plataforme docent que es tracti.

Aquest tira però posa de manifest la importànica del Centre de Notificacions. Fa poc un estudiant deia que ni mirava els e-mails que rebia de la Universitat… i que potser per això no s’assabentava dels esdeveniments previstos.

A part, trobo que s’ha produït un desplaçament del correu electrònic cap a la missatgeria instantània tipus Whatsapp. Tant twitter com facebook tenen missatgeria instantània, però són sistemes per a gent habituada a l’ús d’ordinadors. En canvi, Whatsapp és per a la gent que s’ha incorporat a la Internet directament amb dispositius mòbils. Ni millor ni pitjor.

Fins i tot s’ha produït un desplaçament dels powerpoints “tonteries” i d’altres banalitats (que poden ser importants per socialitzar) des de l’e-mail cap a whatsapp. Això ha deixat l’e-mail amb dos tipus de missatges: els rellevants, i l’spam.

Diuen que els joves no fan servir el correu electrònic. Lògic, i és que els joves no han (per sort o desgràcia) de mesurar tant les paraules, escriure amb precisió ni enviar notificacions clares. Com deia un dia a la @mferres, fixem-nos en el cas d’Instagram: una bona foto la pot penjar un nen i un adult. Un bon escrit demana una bona formació. Instagram són fotos amb algunes paraules que les acompanyen. Twitter són bones paraules amb algunes fotos que les acompanyen. Són els dos extrems d’una evolució gradual de les persones, conforme van formant-se: guanya la paraula, sense oblidar la imatge. Em sembla molt interessant.

Molts de missatges a whatsapp són efímers. A l’e-mail, gairebé res no és efímer. Avui fa 100 anys de la primera connexió telefònica entre New York i San Francisco. Els telegrafistes deien que el telèfon fracassaria perquè no es podia guardar la telefonada. O sigui, igual que avui podríem pensar (jo ho pensava) que la missatgeria instantània podria tenir desavantatge respecte de la no instantánia (e-mail, per exemple). Ep! Els xats de Whatspp i totes les fotos i videos es poden guardar fàcilment! O sigui que tampoc hi ha aquest desavantatge, en realitat.

Sempre he trobat que a l’e-mail i a tots els sistemes de missatgeria els manca una cosa: l’equivalent al correu certificat. Com se sap que algú ha rebut un missatge? He de dir que la UdG té un sistema (lent però eficaç) de notificacions amb “acús de rebut”. Ja fa anys que dic que tot ciutadà hauria de tenir una bústia de notificacions qu eli proporcionés el seu ajuntament, pel fet de ser-hi empadronat.

Trobo que el whatsapp ha portat una cosa que no m’agrada: Del whatsapp se n’espera respota immediata, de l’e-mail no. Això comporta una certa angoixa o preocupació en el cas d’esperar resposta d’algú. Una mica això s’ha complicat pel fet que molta gent ja no fa trucades de veu. I trobo tant invasiva una trucada de veu com un whatsapp que demana resposta immediata.el me

Ja m’agradaria que el correu electrònic evolucionés cap a centre de notificacions. De fet, en el meu cas ja és així. Al meu inbox és on hi ha la llista de tasques pendents, de missatges per respondre… Tot missatge rebut a twitter o facebook em va a la meva bústia com a notificació. I el meu Inbox és també la meva central de referències… Per això penso demanar que no se m’enviï cap referència (URL, codi, informació, etc.) no efímera (o número de mòbil, és clar) via whatsapp. Perquè el meu e-mail el puc consultar de totes les formes possibles. En canvi, el whatsapp no.

En definitiva, en el meu cas el correu elèctrònic és més viu que mai perquè:

  • És la central de referències (cercables)
  • És la llista de tasques pendents (amb prioritats assignades)
  • És la meva central de notificacions (per exemple, del Moodle de la UdG)
  • És l’històric de la meva activitat. El meu veritable “timeline”.
  • Hi guardo tots els missatges enviats o rebuts des de 2005. I quan tingui temps, tots des de la nit dels temps (o sigui, de mitjans dels 80).

He de dir que gestiono el meu e-mail via gmail, i que totes les bústies hi acaben confluint. Només he de tenir una bústia oberta.