La UdG ha organitzat un curs de comunicació i divulgació de la ciència per a PDI i PAS, que va començar la setmana passada i que tindrà quatre sessions. Avui precisament ha tingut lloc la segona, amb intervencions de la @ingridaznar, en @fonalleras, la @mferres i jo mateix (3 hores en total), a una aula informàtica de la Facultat de Dret.
L’organització em va demanar de mostrar com un investigador fa servir les xarxes socials en la pràctica, ja que la @mferres ja hauria explicat la part més metodològica. Per això, i després de ser present a les altres intervencions d’aquesta tarda, he fet una xerrada intensa de mitja hora a la vintena de participants (inclosa @crisvalenti també organitzadora) que he acompanyat d’aquesta presentació.
Entre les idees-clau que vaig donar:
- Twiter és bon text amb imatges lletges; Instagram és imatge bonica amb text lleig
- De debó hi ha comunicació digital? O hi ha, senzillament, comunicació?
- És molt bo tenir un portal una landing page atractiva, i a més un blog amb contingut que sigui el màxim d’útil sobretot per a un mateix
- Cal ser eficient. Potser es pot treballar més ràpid i intensament, però no pas treballar més.
- El més improtant: sortir al carrer, anar al mercat, anar en bicicleta, caminar, fer petar la xerrada, gaudir del menjar…
Més enllà de manifestar una actitud davant de les xarxes socials en el meu paper d’investigador en química quàntica i en comunicació de la ciència, he donat una sèrie consells planers per a les persones que totjust s’introdueixen en aquest camp. He aprofitat per fer una mica proselitisme del coneixement obert i de la Viquipèdia, és clar!
Gràcies a la @ingridaznar per convidar-me a fer aquesta intervenció. He après molt, sobretot de la xerrada d’en @fonalleras sobre tipus de notícies de ciència.