Cada #trinxat és diferent. I el d’ahir també… només de començar, l’@oriolripoll ens va anar preguntat per quins jocs teníem… i ens en va esmentar alguns d’interessants (ja he jugat al Monument Valley”. Després es va passar al concepte de gamificació, que ell entèn una mica diferent del que diu la wikipedia.
Va ser ahir al vespre una trobada amb força gent de l’àmbit educatiu no universitari: mestres, pedagogs. Un món al qual no hi estic habituat. Per això es va parlar força de l’aprenentage fent servir el joc.
Van sortir-hi idees interessants: per exemple, la del Parchís que remplaça els daus per cartes de l’1 al 6, i que s’han de gastar totes abans de tornar-ne a disposar. De fet, es tracta de remplaçar els valors aleatoris entre 1 i 6 amb valors no aleatoris en un conjunt que va disminuint. Una variació que hauria agradat en Martin Gardner… si és que no la coneixia ja.
La història del tetris també em va sembla interessant. De fet, en Martin Gardner n’ha parlat moltes vegades, dels tetrominos (les peces del tetris).
Els #trinxat duren 3 hores. A la tercera hora es va parlar de l’educaició universitària, de si el joc pot ajudar a millorar el procès d’aprenentatge. No em va quedar clar que, en general, sigui així. Cal estudiar-ho millor. Afortunadament d’aquí uns dies farem una trobada a la UdG per seguir parlant de jocs i gamificació.
I com sempre, el sopar a La Calèndula, exquisit. La xef Iolanda Bustos va voler fer un menú adient per als jocs: un damer, un dòmino per postres…
M’hagués agradat parlar de l’extensió del paper-tisores roca o del parxís amb paces que fereixen (tots dos a episodis de The Big Bang Theory). O del 3 en ratlla invers. O del 4 en ratlla. No va haver-hi temps.
Avui al bar de Ciències he vist uns estudiants amb un cub de Rubik de 4x4x4. De seguida he vist que sabien reduir el problema a un 3x3x3 normal. M’ha agradat!