Com que els Reis m’han portat el llibre “Biciosos”, i fa temps que volia escriure unes reflexions sobre el per què vaig en bici BTT, les faig abans de llegir-lo i que m’influeixi.
Vaig en BTT perquè…
- Faig exercici, és a dir, faig una vida més saludable
- Redueixo pes corporal inadequat, quan m’ha sobrat algun kilo… o mirat d’una altra forma, gràcies a les calories cremades amb la bici, puc menjar torrons, tortells, etc
- Socialitzo, conec gent, és divertit. Les sortides porten a converses atractives i a activitats més enllà de la BTT.
- Descobreixo llocs (natura i patrimoni) o els redescobreixo anant més a poc a poc
- Em distrec de les tensions del dia-a-dia (permet treballar més intensament després)
- És un repte i puc veure com evoluciono (guardo totes les rutes fetes en formats compatibles de GPS)
Vaig en BTT i no pas en bici de carretera perquè és la bici que ara mateix tinc, perquè em sembla més segur no anar per carreteres transitades. Malgrat que va ser amb la BTT que em vaig trencar el braç dret. En carretera no es pot anar fent petar la xerrada. I l’esforç és continuat. En BTT, per camins, l’esforç dur es combina amb descansos agraïts.
Per què no faig footing/running – no m’agrada, i a més em canso massa. Des de jove.
Per què no faig excursions a peu? Sí que en faig, m’agraden, però encara demanen més inversió de temps que les sortides en bicicleta.
Per què no nedo? Ja vaig fer moltes piscines de jove. És ben avorrit!