Si cal fer alguna cosa a la Viquipèdia, i pots fer-la, fes-la. Dues reflexions.

En dos dies he llegit dos articles diferents força interessants pel que fa a la Wikipedia (Viquipèdia!) i la Ciència, que m’han ajudat a entendre millor com els científics hi podem col·laborar i què implica.

La revista Chem. Eng. News porta un article titulat Working With Wikipedia que és presentat a l’índex amb la frase “It’s time for chemists to storm Wikipedia, people“. Aquesta revista de l’American Chemical Society (ACS) fa un petit reportatge de la trobada entre editors de la Wikipedia i assistents al darrer congrès de l’ACS, a Boston. S’hi proporcionen idees perquè els químics hi facin contribucions, i s’hi remarca que cadascú por ajudar-hi de diverses formes. No hi ha gaire diferències entre el que exposa el reportatge i el que s’exposa en les moltes sessions dels wikipedistes d’Amical Wikimedia al nostre entorn, però aquest article es centra en la química i proporciona alguna curiositat, per exemple el número de modificacions que han tingut entrades de caire químic: “flourine” en té gairebé 8.000.wikpedia-corrections

C&EN porta també una coneguda imatge on s’explicita què es pot fer amb els articles i entrades de la Viquipèdia:

wikipedia-muchtodo

 

 

 

 

Una de les coses que em pregunto sovint, sense ser un expert, és si una organització (per exemple, la UdG) és bo que editi la seva pròpia pàgina. Una mica es contesta amb un article que conté més idees sobre què vol dir i què no vol dir editar la Wikipedia i que es troba al darrer número de la revista Skeptical Inquirer (Is Wikipedia a Conspiracy? Common Myths Explained). Val la pena remarcar el parell de frases que la pròpia revista destaca:

Single-purpose editors are not trying to improve Wikipedia content as a whole; they are typically trying to push one specific agenda.

You should first learn the rules, make edits on less controversial pages, and prove to other editors that you are trying to improve Wikipedia in general not just a specific page.

A vegades una organització confon la pàgina de la wikipedia amb una font de màrketing o de comunicació habitual. El que s’ecriu a una pàgina ha de ser referenciat. És bo que en una pàgina, sobretot si és controvertida o correspon a una organització que pugui tenir conflictes d’interès, sigui vigilada i editada per vàries persones.

Primer només m’interessava editar articles de ciència i química. Ara veig que he d’editar articles de fora del meu camp d’expertesa… o potser limitar-me a fer això. Una altra cosa és dur a terme una tasca de vigilància sobre el camp d’expertesa i sobre aquelles pàgines (per exemple, la de la UdG) subjectes a vandalisme.

Si cal fer alguna cosa a la Viquipèdia, i pots fer-la, fes-la! 

S’acosta la Setmana de la Ciència 2015, i també la trobada anual d’Amical Wikimèdia, que es farà a Girona. Des del nostre grup intentarem contribuir-hi amb una sessió de Ciència Oberta.

I tal com diu l’article de S.I.: No hi ha “ells” a la Wikipedia, només hi ha “nosaltres”.

La Wikipedia és el sisè web més visitat del món, i és la cosa més semblant que hi ha al repositori del coneixement. En aquest sentit, és una estructura fonamental de confiança i reputació, com en són les universitats.

El col.lectiu d’investigadors de la química és lluny encara del coneixement lliure (per exemple, el tema open access encara és feble). Contribuir a la wikipedia pot ajudar a reduir aquesta distància.

Nota: l’article del C&EN diu que la Wikipedia és el setè web més visitat. Discrepa del S.I. en una posició 🙂