Ahir al vespre, al restaurant Els Jardins de la Mercè de Girona, vaig poder assistir a una nova edició del #trinxat. Per diverses causes me n’he perdut un parell del curs passat, així que he pogut retrobat el fil.
Al sopar, amb una gran assistència, en Xavier Antich (professor d’estètica i teoria de les arts de la UdG) ens va parlar de La Mirada; aquesta intervenció va ser la catalitzadora d’un debat posterior que es va allargar força. La diversitat d’assistents (jo devia ser dels pocs científics) sempre enriqueixen molt aquestes trobades.
Al seu parlament, abans del primer plat, en Xavier va anar fent piulades a twitter (hashtag #trinxat) perquè tinguéssim diverses imatges sobre la mirada.
Vàries intervencions van esmentar altres tipus de mirada: per exemple, la sensació de ser observat a un bosc. O la de les pedres en passejar per Girona. Vam parlar de la omnipresència de les càmeres de vigilància. O de les mirades impossibles en un ascensor.
Mirar, mirada, veure. Coses diferents potser. Matisos. I la mirada dels turistes, que transforma el paisatge, que el modula.
Llàstima que vaig oblidar de treure el tema de les il.lusions òptiques, encara que sí que vaig esmentar la mirada com a recurs en màgia i il.lusionisme.
En Xavier ens fa fer un gran obsequi: el seu llibre El Rostre de l’Altre. Mòltes gràcies, Xavier! I moltes gràcies als organitzadors, en particular la @mferres i la @ingridaznar.