Ahir al vespre vam tenir una nova edició del #trinxat a Girona, al restaurant @lacalendula, amb un sopar elaborat per @iolandabustos. Aquest cop la @mferres, la @crisvalenti i l’equip del #trinxat van portar en @toni_puig, que ens va proporcionar tres hores de relat, reflexió, pensament i discussió sobre la marca de les ciutats, de Catalunya, de Girona, de tot plegat.
En Toni va partir de la constatació que estem apalancats, acomodats, poc innovadors… I que cal fer alguna trencadissa. Va haver-hi algun moment que hi vaig discrepar, o millor dit, vam discutir per arribar a la conclusió que no discrepàvem. Tot parlant de política, es planyia que el procès català és “gestió”, però que no hi ha marca d’allà on es vol anar (voldria saber on es vol anar). Després, quan parlava del fenomen Podemos, deia que hi ha una marca negativa de la qual es pot fugir, però que no hi ha marca d’allà on es vol anar (però pot agradar saber d’on es vol marxar). Em va semblar que era una mica contradictori i així ho vaig expressar. Una interessant discussió.
En Toni Puig va remarcar constantment que cal un relat, com els catòlics tenen el Pare Nostre. Vaig intervenir per dir que segurament el relat és el “Crec un Déu”, i que el Pare Nostre és més aviat un ritual. Un altre cop vam debatre la qüestió i va quedar clar el relat de l’Església Catòlica.
Quines han de ser les marques de Catalunya i de Girona? Per a la primera, va suggerir “Un nou país de l’Europa al Mediterrani que comparteix la innovació”. Per a la segona, una marca basada en la Cultura Creativa (o sigui, en la línia que en Salvador Sunyer ens va plantejar en un anterior #trinxat). Va remarcar que per tenir una forta marca de ciutat, cal la implicació decidida de la Universitat. Això em fa pensar que serà complicat, ja que la nostra universitat, ara mateix, no proporciona aquest entorn de Cultura Creativa, per història, per estructura, i per dispersió d’esforços. No sé si realment és possible que la Universitat de Girona, i el nostre grup de recerca, pugui fer aquesta funció, tal com va ser concebuda i s’ha anat desenvolupant.
Catalunya és, segons en @toni_uig, una xarxa de ciutats i pobles. Em pregunto si això és traslladable a la Universitat. Doncs sí: les fortaleses dels grups de recerca, que cadascú ha d’impulsar de forma constant, han de posar-se en comú (xarxa) per incrementar la potència de la pròpia Universitat i del territori on està insertada (o que ajuda a vertebrar). Ens cal trobar, però, quina ha de ser aquesta forma de xarxa que de les connexions entre grups de recerca en resulti més força, més energia (creativa).
Pel que fa al moment polític català, va demanar que els partits polítics calléssin durant uns mesos… i que hi hagués més moviments associacionistes forts que permetéssin a persones independents treballar per fer una societat millor. Em va agradar la idea, aplicada a la UdG. Què voldria dir l’associacionisme a una universitat, deslligat dels sectors que cada quatre anys competeixen per rectorat i que una mica es releguen mútuament? Hi pensaré. Per a mí, no és pas les associacions que actualment existeixen a la UdG, destinades a potenciar aspectes puntuals de la relació universitat-societat, sinó una cosa més transversal, vinculada a algun dels objectius estratègics (marca) de la UdG, a un futur de varis anys (potser ja hauríem de parlar de l’any 2025, ara).
Una altra cosa que ens va demanar en Toni Puig: ser menys políticament correctes. Dir el que es pensa realment. Ho vaig comentar al final del sopar: saber debatre. No anar a sentir conferències i prou, sinó aprofitar oportunitats per treure’n idees i aplicar-les al marc de cadascú. Com aquest mateix #trinxat.
Moltes gràcies a la Meius, la Cristina, i organitzadors del #trinxat per proporcionar-nos l’oportunitat de sentir i debatre amb en @toni_puig.