Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Visitant l’Atomium de Brussel·les

Image

He passat varis cops prop de l’Atomium de Brussel·les, i a la ciutat hi he estat varis cops. Però fins avui no he tingut l’oportunitat acostar-m’hi. La veritat és que m’ha agradat l’estructura des de fora, encara que me l’esperava més gran (no és el mateix veure les coses en directe que en una foto).

Ara bé, no m’ha acabat d’agradar l’interior. Certament es puja a l’àtom (esfera) superior, on un bon dia (no pas avui amb pluja) deu haver-hi una vista esplèndida de la ciutat de la seva plana. També és cert que per anar a l’esfera central i a dues de laterals es passa per escales psicodèliques que barregen la sensació de les escales de les profundes estacions de Londres, amb algunes atraccions de parcs temàtics. Però el contingut general de l’Atomium no és gaire científic. No hi ha química, ni cristal·lografia. Sí que hi ha referències, lògicament, a l’Exposició de 1958, per a la qual va ser construït. I exposicions temporals. Però hi ha esferes tancades que potser podrien fer-se servir per a comunicació i divulgació de la ciència.

Image

L’Atomium va ser construït com a mostra de la potència de la indústria siderúrgica belga, i una mica com a contribució a la recuperació de l’optimisme en els anys posteriors a la II Guerra Mundial.

Si s’és a Brussel·les, paga la pena d’acostar-s’hi, per compensar la monumentalitat de la Grote Markt, la curiositat del Manneken Pis i l’aparença demodé de l’Art Déco. I el viatge en tramvia sempre és atractiu.

Image

Information

This entry was posted on 22/09/2015 by in ParaEgo.