Ahir a la tarda vaig participar a l’IQS de Barcelona, a la Segona Conferència Memorial Juan Julio Bonet. Primer es van entregar els premis del concurs “Aquí hi ha Química”, organitzat per BASF i el propi IQS, i després vaig fer la xerrada Cinc raons per no comunicar ni divulgar la ciència (a la Xarxa).
En aquesta xerrada vaig intentar aportar algunes de les idees que he anat desevolupant sobre la comunicació i divulgació de la ciència, sobretot a la xarxa, tot aportant-hi algunes reflexions que m’he pogut fer al llarg del Congrès Science&You al qual vaig assistir la setmana passada a Nancy
Vaig voler donar un to una mica provocador (més que res per portar a la reflexió) amb una entrada en aquest mateix blog : La presentació que va acompanyar la meva xerrada, com sempre, és penjada a Slideshare.
A la xerrada vaig intentar innovar una mica, i vaig fer servir 30 diapositives powerpoint, amb transició automàtica cada 80 segons, és a dir, un total de 40 minuts. No me’n vaig acabar de sortir, ja que en vàries vaig haver de tirar enrera per acabar d’arrodonir alguna idea. Quan es fa d’aquesta forma, costa una mica introduir anècdotes i fer aportacions de caire emocional…
Vaig aprofitar la xerrada per introduir una nova versió del meu conte preferit: la Caputxeta Vermella Quàntica… a diferència del conte clàssic, la Caputxeta Vermella passa per dos camins a la vegada, i el llop es menja i no es menja a la vegada a l’àvia.
També vaig aprofitar una de les idees del PechaKucha 19 sobre l’entropia per mostrar l’experiment de bufar a la mà… i vaig reflexionar sobre l’entropia i les bateries recarregables – fins i tot les de caire personal, l’energia que cada dia ens mou.
Acabada la xerrada va haver-hi una bona sessió de preguntes, des de l’educació primària en ciència… fins a una petició de joc de mans. Sort que portava un joc de cartes nou Bee que encara tenia per estrenar d’Atlanta’14, i vaig poder fer un Baby Hummer a 12 persones (el 13è joc de 4 cartes, és clar, el tenia jo per guiar el joc).
He d’agrair moltíssim la invitació de l’IQS a participar en aquesta jornada. Recordo encara els meus bons temps de doctorand, quan vaig fer un curs de doctorat amb en Ramon Carbó, que llavors era professor del centre. Un pobre gironí que anava a l’Autònoma, com la majoria de gironins, s’endinsava en un centre diferent, en una citutat gran com Barcelona. Eren altres temps. O no.
Gràcies també a en Jordi Cuadros, que em va presentar ahir i va moderar el debat, al director del centre, i a tothom amb qui vaig poder intercanviar impressions. De debó que són ocasions especial.
Dels tweets i fotos d’ahir n’he fet un petit Storify que ho resumeix força bé tot plegat.