Seguim pensant en com millorar i fer més atractiu el joc que fem amb @fblascoxyz als nostres tallers i espectacles de màgia i ciència, quan endevinem el dia de la setmana corresponent a una data determinada. En aquests darrers dies he parlat del mètode Doomsday per trobar el dia de la setmana, un mètode per determinar el diumenge de Pasqua, i un procediment per trobar la fase de la lluna. Però no n’hi ha prou!
Fa pocs dies vaig adonar-me de la confusió en les dates de naixement i de mort d’Isaac Newton (veure també l’entrada de la Wikipedia). Per un cantó, a Anglaterra no van fer el canvi al calendari gregorià fins al S. XVIII, i per un altre, resulta que l’any nou començava el 25 de març fins que l’any gregorià es va implantar, quan llavors el cap d’any va ser l’1 de gener. Això feia que anéssin 11 dies endarrerits respecte del calendari català, i a més que en el període fins al 24 de març, hi hagués una unitat de diferència en el número de l’any.
Però a Catalunya sembla que l’Any Nou no entrava pas l’1 de gener, fins al S. XVIII. Abans es fei servir el 25 de desembre com a inici de l’any. I a l’edat mitjana, s’havia fet servir el 25 de març. Hauré d’anar un dia a l’arxiu diocesà a consultar els llibres d’església del Segle XVII, per exemple, per veure si a 25 de desembre canviaven de data.
La veritat és que no m’havia preguntat gaire mai perquè l’any comença l’1 de gener (em refereixo a la definició d’any solar on la Terra fa un gir comlet al voltant del sol, i no té en compte la Lluna). I la resposta és complicada. Cal notar que quan Juli Cèsar va reformar el calendari, l’any començava el 25 de març (equinocci de primavera), pocs dies abans de l’inici d’abril. Llavors va traslladar l’inici d’any a 1 de gener.
Així doncs, hi ha hagut trasllacions de calendari (reforma gregorina S. XVI), trasllat de l’equinocci (Concili de Nicea S. IV), càlcul erroni de l’any zero (S. VII), i canvis de cap d’any (fins fa ben poc). Però curiosament sembla que la successió de dies de la setmana, de dilluns a diumenge, ha estat ininterroumpuda des del moment en què es va instaurar la setmana de 7 dies, en temps de Constantí (encara que es feia servir abans de forma habitual, en altres societats). Aquesta successió continuada, a la vista dels altres canvis que hi ha hagut, em sembla un fet extraordinari.
I resumint: sembla que si a Catalunya no s’hagués canviat la data d’inici de l’any, avui seríem a 28 de desembre de 2017!
Referències:
On començava el nou any, Sàpiens
¿Por qué el año comienza el 1 de enero?, El Mundo
Cuando Nochevieja se celebraba el 25 de marzo, El Confidencial
Calendrical confusion or just when did Newton die?, The Renaissance Mathematicus