Avui el suplement de Comarques Gironines del Diari ARA publica a la contraportada una entrevista que em va fer la periodista Marta Costa-Pau. Aquest diari és un dels impulsors de les Càpsules de Ciència de la UdG, juntament amb Òmnium culgural: el marc de la meva xerrada d’ahir Quàntica, 007 i Juli Cèsar: claus per a la seguretat a Internet.
Amb el títol de “No pengis a les xarxes socials el que d’aquí deu anys no t’agradarà haver dit” la periodista va repassant els temes que ahir vas esmentar a la meva xerrada. De fet, a la primera pàgina hi afegeix en titular “Abans de publicar una cosa, atura’t a pensar”.
Una mica doncs és la combinació de dos efectes: pensar abans d’actuar, i actuar pensat perquè es diu el que es diu. Pensar abans de dir alguna cosa impulsivament, i planificar el que es diu per anar bastint una reputació digital (i real). Tal com sempre dic al blog, la xarxa és una gran oportunitat per difondre idees i coneixement, per impulsar una societat del coneixement obert, de la ciència oberta. Si no actuem impulsivament, no ens ha de preocupar la privacitat, sinó que ens de ser atractiu el caire públic del que diguem, i ens ha d’ocupar que arribi com a més gent millor.
M’agrada que l’entrevista reculli les idees respecte l’educació i sobre la comunicació científica.
Moltes gràcies a la Marta Costa-Pau per l’entrevista!
Text de l’entrevista:
Miquel Duran es va proposar fa anys que no seria un científic avorrit i que faria tot el que estigués al seu abast per divulgar la ciència i fer-la atractiva i entenedora als profans en la matèria, és a dir, a gran part de la societat. Per aconseguir el seu repte ha trobat l’aliat idoni en les noves tecnologies i les xarxes socials. I també en la màgia, una disciplina que exerceix com a aficionat. Catedràtic de química física de la Universitat de Girona i investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, Duran ha capitanejat la implantació de les noves tecnologies a la universitat gironina com a eina per millorar la docència i la recerca i per divulgar els coneixements que s’hi generen. Piulador incansable, nodridor constant de reflexions al seu blog, amant de les selfies, aquest químic té una frase predilecta, que parafraseja la del filòsof Ortega y Gasset: “Jo sóc jo i les meves circumstàncies digitals”. Ahir va participar en el cicle Càpsules de Ciència, organitzat per la UdG, Òmnium Cultural i l’ARA.
Per què és tan necessari fer arribar la ciència a la societat? I els químics, ¿ho tenen especialment difícil?
Els científics no només hem d’ensenyar a classe o dedicar-nos a la investigació, sinó que també hem de transmetre el coneixement científic a la societat. En el cas de la química és cert que costa força, però la nostra responsabilitat és fer-ho, perquè una societat més ben informada en l’àmbit de la ciència és una societat més democràtica. Perquè els ciutadans puguin participar en els debats i en la presa de decisions en les quals la ciència és present cal que estiguin ben informats.
Una de les qüestions que vostè explica en les seves conferències té a veure amb la seguretat en l’enviament de missatges a través de la xarxa, en què la física quàntica té un paper important. Per què recorre a Juli Cèsar i James Bond per explicar-ho?
Quan algú transmet algun missatge i no vol que ningú pugui conèixer el que ha enviat, una de les opcions que té és amagar el missatge, com fa James Bond a les seves pel·lícules. Per exemple, amagant una foto a la punta d’un bolígraf per fer-la arribar al destinatari. També pot optar per encriptar el missatge, com feia Juli Cèsar, que escrivia els missatges substituint cada lletra per la següent de l’alfabet. És el que s’anomena criptografia clàssica. Amb l’adveniment de les telecomunicacions i internet s’han desenvolupat molts mètodes basats en propietats matemàtiques. És la criptografia RSA, que es fa servir per codificar missatges quan ens comuniquem a Google o per a la comunicació entre caixes i bancs, per exemple. És molt segura, però no totalment. I finalment, una altra forma totalment segura, que a més permet saber si algú t’espia, és la criptografia basada en els principis de la mecànica quàntica.
Ja s’utilitza aquest sistema?
Hi ha projectes i empreses europees que ja han aconseguit la transmissió d’informació encriptada quànticament a força quilòmetres de distància. M’imagino que ja s’utilitza en entorns en què cal l’absoluta privacitat dels missatges transmesos, com ara entre governs o en organitzacions en les quals la privacitat és molt important, com els bancs.
Amb el cent per cent de seguretat?
Transmetre amb seguretat és possible, però també cal dir que mentre a cada costat del fil hi hagi persones que es poden equivocar sempre hi haurà una feblesa. Tots hem de fer servir passwords i pot ser que alguna vegada no els recordem, o no podem estar segurs del tot que qui rep el missatge és realment qui diu que és.
¿A les xarxes socials fins a quin punt podem exigir privacitat?
Hi ha gent que vol compartir una foto o un missatge de manera molt limitada, que només ho pugui veure poca gent, i per a aquestes persones les xarxes socials tenen un problema de privacitat. Al costat oposat n’hi ha que veuen en les xarxes socials una gran oportunitat perquè tothom vegi el que penja o per anunciar actes i fer que la gent ho comparteixi i s’escampi la informació, com és el meu cas. El que sí que hem de tenir clar és que no hem de penjar una foto que d’aquí 10 anys no ens agradaria veure o un missatge que d’aquí 10 anys no ens agradarà haver dit. Cada dia tenim exemples de personatges públics que de manera impetuosa publiquen missatges i després no saben com desdir-se’n. Abans de dir una cosa, atura’t a pensar si d’aquí un temps t’agradarà haver dit això. Jo ho faig.
¿Així s’assegura una bona reputació a les xarxes socials?
Per no malmetre la teva reputació a les xarxes socials cal utilitzar-les de manera intel·ligent. Sóc partidari que ja des de les escoles s’ensenyi a utilitzar les xarxes socials, a gestionar la comunicació a internet, tant la que generes tu com la que generen altres persones esmentant-te a tu. És molt important saber respondre correctament a la difamació i a la crítica injusta a les xarxes. Internet i les xarxes socials ens aporten grans oportunitats, però cal saber-les utilitzar bé, de la mateixa manera que si tenim un ganivet podem utilitzar-lo per tallar pastanagues o per fer mal a algú. La clau la trobem en l’educació, que no és una preparació per a la vida, sinó que és la vida mateixa.
Què cal fer davant d’una crítica o difamació a la xarxa?
La no violència verbal a internet, el no atacar inoportunament, dóna bons resultats. Davant de qualsevol crítica injustificada, recomano pensar abans de respondre impetuosament.
Vostè lamenta sovint que la universitat no utilitza prou les noves tecnologies, especialment per difondre el coneixement científic a la societat. ¿No s’ha avançat prou, encara?
Encara no es fa prou. Els professors i els investigadors en general tenen molta feina i encara no hem aconseguit entendre que també és prioritari arribar a la societat. Però els òrgans que ens paguen el sou no ens reconeixen la feina de difusió i això s’hauria de corregir.