Fent de Chairman al MathChemComp de Dubrovnik: signatures moleculars de Faulon

Image

Al MathChemComp de Dibrovnik dijous em va tocar de fer de Chairman (o sigui, moderar les xerrades) de la primera sessió. Dues de les intervencions van ser sobre estudis mecanoquàntics de reactivitat química, però una tercerca, a càrrec de l’eneginyer químc retirat Z. Kurtanjek, ha estat una mica diferent: mineria de dades aplicada als líquids iònics, fent servir un descriptor molecular que desconeixia.

Com s’anomenen les molècules? Al llarg de força setmanes i mesos dels estudis preunviersitaris, s’aprèn a formular. Més enllà de la fòrmula empírica i de formulacions més informatives, hi ha la nomenclatura Smiles i també la InChi. De fet hi ha programes que trasnformen aquesta descripció molecular en una estructura poliatòmica amb àtoms situtats a punts de l’espai 2D i 3D, a partir de la qual es poden fer tota mena de simulacions computacionals.

Image

En aquesta xerrada de Kurtanjek, ens ha presentat les signatures moleculars de Faulon. Aquest investigador treballa a la Unviersité d’Evry. Aquestes signatures, que serveixen per definir molt millor la connectivitats entre els àtoms d’una molècula, són una col.lecció de sequçencies d’àtoms enllaçats. Aquestes seqüències tenen forma d’arbre, que es pot fer servir després en arbres de decisió en intel.ligència artificial. Com que formar totes les possibles ramificacions seria massa costós, es consideren llargades màximes, de 3, 4, 5 … àtoms.. Per a molècules que contenen anells, les ramificacions fan que la descripció sigui senzilla però que fer-la a mà sigui molt feixuga, Per això la signatura de Faulon és apropiada si es fan servir un ordinador.

Image

A diferència d’altres sistemes de descripció molecular, els programes que consideren les signatures de Faulon són de codi obert. Si ja m’ha agradat la pròpia signatura, tant o més m’ha agradat que s’hi pugui fer ciència oberta. De fet, amb en Miquel Solà ja hem pensat un parell d’utilitats d’aquestes signatures moleculars.

Quan van a un congrès, no saps mai què en treuràs. Aquesta és una de les principals raons per les quals va bé assistir-hi: sempre hi ha alguna sorpresa. Dijus vaig haver d’estar especialment atent pel fet de ser el moderador de la sessió. I aquesta xerrada va serun exemple de com en qualsevol moment pot haver-hi algun concepte nou, una idea innovadora, un resultat sorprenent.

Senzillament, s’anomena ciència