Ahir vaig teir l’oportunitat de visitar l’exposició sobre la Màquina de Pensar: Ramon Llull i l’Art de la Combinatòria. A la sala annexa a aquesta exposició, al darrer pis del CCCB, hi farem d’aquí quinze dies diverses sessions d’un taller de màgia i ciència amb en Fernando Blasco, titulat “Misteris de la màgia i l’il·lusionisme relacionats amb Ramon Llull“.
Després d’entrar pel mig de fils sotmesos a un efecte fluorescent, s’entra en diverses sales on es proporcionen els detalls de la vida de Ramon Llull, es mostren llibres, i es donen les claus de la seva obra, especialment les relacionades amb l’art de la combinatòria. També hi ha escultures contemporànies relacionades amb el càlcul, com aquesta d’una calculadora.
També hi ha diverses cites. En destaco la del propi Llull
La Ciència no té més enemic que l’ignorant
o la de Leibniz, que és una mica és el pilar del nostre Institut de Química Computacional i Catàlisi:
Quan sorgeixi una controvèrsia ja no hi haurà més necessitat de la discussió entre dos filòsofs, de la que hi haurà entre dos calculadors. N’hi haurà prou a agafar la ploma, asseure’s a taula i dir-se l’un a l’altre: calculem!
És divertit veure, en un dels audiovisuals, com es van formant versos fent servir totes les possibles combinacions d’un petit conjunt de lletres, i com es van recitant en veu alta. Proporciona una sensació hipnòtica que t’enganxa i et fa estar quiet malgrat la manca de significat de la majoria de variacions de les lletres.
La cronotopografia que es troba abans de sortir és una llarga taula (de varis metres) on a més de l’habitual enumeració històrica d’esdeveniments, es van assenyalant en un mapa (als voltant del Mediterrani) els llocs on passaven els fets esmentats. És una combinació d’espai i temps.
A la sala de jocs del final de recorregut hi ha diversos materials educatius. Un de particular, basat en els tres discs de Llull, és el circumrelator.
En definitiva, es tracta d’una atractiva exposició que a més obliga a pensar. Per això se’n diu “La Màquina de Pensar”!