Avui al Col.legi Lestonnac de Tarragona, cal cor del barri vell, hem estat amb en David Roura (@drou6) fent La Matemàgia de la Ciència a quatre grups d’estudiants, des dels més petits (P3) fins als més grans (Batxillerat). Han estat gairebé 700 estudiants els que han passat per la Sala d’Actes d’aquest centre, tres grups pel matí, i un grup per la tarda. Avui és el dia de Pi, i l’escola porta dies ja fent tota mena d’activitats de matemàtiques, l’escala d’entrada està plena de dígits de Pi, totes les classes treballen sobre el tema… I per això ens han convidat a fer jocs de la Matemàgia de la Ciència.
Depenent de l’edat dels assistents, amb en David hem anat repassant tot el repertori de jocs de mans basats en efectes matemàtics, sempre amb l’objectiu doble d’entretenir i de mostrar la importància de les matemàtiques i de la ciència. A l’inici de cada sessió hem remarcat que les matemàtiques són la llengua de la ciència, i que avui és el Dia de Pi. Per als dos grups amb estudiants grans, hem acabat amb un Baby Hummer massiu, que com sol passar ha fet bé el 95% de persones. Gairebé hem exhaurit les cartes disponibles, ja que hi havia 200 assistents. Entre els jocs de connexió, la il.lusió òptica de la Victoria Skye ha agradat, i també el petit secret de com fer aterrar una carta suaument a terra. I per als petits-mitjans, fer un nus a una corda sense deixar anar les puntes sempre és un repte! Per als més petits de tots, el joc binari de l’alimentació ha estat un encert. Naturalment per als més grans, la versió que n’hem fet ha estat la de la Taula Periòdica dels Elements.
En tots els grups hem aprofitat que teníem quatre ulleres psicodèliques diferents, de la JPOUdG, per anar fent fotos i selfies amb els alumnes que han anat pujat a l’escenari. De passada, ha quedat clar que unes ulleres espectaculars ampliquen la connexió telepàgica mecanoquàntica entre pesrones.
Moltes gràcies a l’Elena Rodríguez, professora que em va convidar a fer aquestes sessions, per la seva amabilitat, i també a la direcció del centre. Per cert, l’Elena va fer la tesi doctoral en Qùímica Teòrica i Computacional a la URV, o sigui que som “parents científics”.
Aprofitant l’hora abans de dinar, he pogut fe run volt pel barri vell de Tarragona, fins al Balcó del Mediterrani. Ha estat un dia plujós, que m’ha recordat la Girona grisa i trista. M’ha agradat.