Avui a El País Catalunya en Tomàs Delclós hi ha una petita crònica sobre el seminari de Màgia i Neurociències que va tenir lloc dissabte passar, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Aquest seminari va ser molt útil no tan sols pel seu apartat de coneixiement i millora d’algunes tècniques de màgia, o de millor comprensió dels fenòmens del cervell, sinó també d’aprofondir en la relació entre la màgia i la ciència. Com deia en Jordi Camí, que ens va fer el seminari, “vivim d’il.lusions”. O també, com diu el reportatge, que la màgia “hackeja” les anticipacions que fa el nostre cervell.
Sobre el nostre projecte de màgia i ciència, El País diu que
Un altre dels assistents, Miquel Duran, és investigador en Química Teòrica i Computacional de la Universitat de Girona. Però a més de la seva activitat acadèmica participa, en el marc de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, en diferents iniciatives per afavorir l’extensió de la cultura científica. I un dels seus projectes aprofita, precisament, la màgia com un factor d’atracció. Com a químic viu un problema d’imatge pública d’aquesta disciplina, que el ciutadà associa a les fosques maniobres contaminants. Però no només això, sinó que també treballen per normalitzar la cultura científica en general i fomentar la matrícula en aquestes matèries. El catàleg de recursos és sorprenent, des dels tallers a espectacles de fins a una hora de durada que han presentat a Londres, Varsòvia, Nancy, Brussel·les… En el repertori hi ha jocs per explicar la taula periòdica, la màgia de l’alimentació o la matemàgia de la ciència. “Utilitzem principis matemàtics per apropar-nos a conceptes difícils. L’ADN, per exemple, es basa en parelles de quatre bases que podrien ser perfectament els quatre pals de la baralla”. També utilitzen la màgia com a metàfora d’una cosa tan difícil d’explicar com les teories quàntiques o els parells entrellaçats Einstein-Podalski-Rosen que interaccionen instantàniament a gran distància. Al setembre obriran, sense revelar secrets, MOOC (cursos en línia gratuïts) sobre màgia i ciència. Una feina necessària perquè, com recordava Camí, encara avui quan es busca “màgia” a Google, majoritàriament es troba el concepte associat a esoterisme, engany, espiritisme, frau… Res a veure amb crear una il·lusió, que tothom sap que es basa en un parany. Tant se val. El bon espectador no busca l’enginyeria del truc, sinó la poesia de l’efecte.
Moltes gràcies a en Tomàs Delclós per aquesta magnífica crònica.
A la foto, imatge que vaig captar a fora del PRBB abans d’entrar al seminari. Costa veure què és metall, i què és ombra. Il.lusions.