Nova etapa com a Director del Departament de Química de la UdG

img_7621

Ara fa uns tres anys que vaig ser escollit Director del Departament de Química. Als estatuts de la UdG s’hi diu que s’hi pot estar un màxim de 3 anys, en dos mandats consecutius. Fa pocs dies va haver-hi eleccions a la Direcció del Departament, i com a candidat únic, he resultat reelegit. Avui he pres possessió d’aquest càrrec acadèmic d’àmbit particular de la UdG.

Dirigir un Departament és fàcil i difícil a la vegada. Comparteix competències amb Facultats i amb Instituts de Recerca, i juxtaposa funcions amb els grups de recerca, grups d’innovació, equips docents, coordinadors d’estudi. Gestionar i governar la Universitat és complex. La principal competència d’un Departament és aprovar els plans docents anuals i coordinar i supervisar l’activitat acadèmica del seu personal, a la vegada que impulsar la qualitat del seu àmbit de coneixement, en el nostre cas la Química.

El nostre és un departament madur, on s’hi fa recerca, i se n’hi fa de bona. Fa pocs mesos hem aconseguit més espai per a despatxos i per a laboratoris, encara que l’ocupació d’aquests últims serà complicada i demanarà alguns mesos.

M’agradaria poder dir que la comunicació del Departament de Química és bona. No és així. Malgrat la meva relativa experiència en comunicació de la ciència i en comunicació corporativa, no he sapigut impulsar encara un bon web ni una bona estratègia. Però hi ha una raó: que moltes de les decisions que afecten el nostre departament no són preses per la direcció, i responen a estratègies d’altres unitats de la UdG.

Amb la Clàudia Fontàs, que em tornarà a acompanyar com a secretària acadèmica en aquestes tres propers anys, repensarem el tema. Igual que repensarem les activitats de divulgació i de promoció de la química. Queden ja enrere els mals moments de fa uns anys, quan teníem pocs estudiants als estudis de Química. El que no hem pogut fer enrere, encara, és la relativa mala imatge de la ciència química entre la societat, propiciada per uns mitjans de comunicació que no tracten bé els temes de ciència. I propiciada també perquè els científics, en aquest cas els químics, no acabem de comprometre’ns amb la comunicació pública de la química.

Ser professor-investigador de la Unviersitat, com ho és tot el personal acadèmic del Departament, fa que es treballin moltes hores i que calgui prioritzar el temps diponible i els diners que es tenen. Mirarem d’ajudar-hi.

Seran tres anys molt interessants. La ciència seguirà avançant.

Com la foto, amb xips identificatius d’una carrera de muntanya, el Departament de Química té moltes peces, mols de xips, moltes persones. Tothom hi té un paper i és important.