Dins del meu pla d’activitats docents per al curs 2015/16, tinc assignades unes pràctiques de l’assignatura de Tècniques Científiques Integrades, que és comuna per a tots els estudiants de primer curs de la Facultat de Ciències de la UdG. Malauradament no vaig ser mai un estudiant especialment dotat per al treball al laboratori, amb vidre, al laboratori de química orgànica (la meva especialitat a la llicenciatura). I acabada la carrera ja vaig començar la meja trajectòria com a químic teòric-computacional: paper, llapis i ordinador.
Per això m’és important venir al laboratori experimental, remenar pots, vidre, pipetes, matraus aforats, espectrofotòmetres i visors UV. M’agrada compartir amb els estudiants reptes del treball menys vinculat amb una visió de la natura més matemàtica.
I no és que en les simulacions computacionals no calgui repetir càlculs (o experiments de simulacions), perquè se’n repeteixen molts. Però igual que la realitat virtual està relacionada amb el món real, però no és pas el mateix, les simulacions computacionals estan relacionades amb el laboratori experimental, però no és pas el mateix.
Així doncs què hi ha un teòric com jo en un laboratori com aquest? Primer, complir amb les seves obligacions docents-laborals; segon, aprendre.
A la imatge, el conjunt de pots que contenen diferents fàrmacs a diferents concentracions, i que els estudiants han de determinar fent servir diferents tècniques.