A finals de juliol va sortir publicada al DOGC la concessió de les Medalles i Plaques Monturiol al Mèrit Científic-Tecnològic. Entre els guardonats, a proposta de la Universitat de Girona, va tenir la sort de figurar-hi. Per això vaig escriure una entrada adient, titulada Entendrint-se amb la Natura (a propòsit de la Medalla Monturiol).
Ahir va ser el dia escollir per fer l’acte formal d’entrega de les Medalles i Plaques (16 i 3, respectivament). Vaig ser acompanyat de la família (faltava el meu fill per raons professionals) i d’una representació acadèmica :en @marcelswart, director de l’@iqccudg, i la @silviasimonr, primera doctoranda que vaig tenir a Girona, i actual directora de la @c4dudg; no va poder venir en l’últim moment en @miquelsola, que m’ha acompanyat al llarg de gairebé tota la meva trajectòria. També hi era el meu director de tesi i instigador principal de la meva línia de recerca en química quàntica, el professor emèrit de la UAB Joan Bertran, que tenia un altre deixeble medallista: l’Antoni Oliva, de la UAB, amb qui vaig compartir varis anys a l’Autònoma. Per la UdG hi havia en Ramon Moreno, vicerector i biòleg, amb qui he compartit també trajectòria, començant per l’ús del nou ordinador VAX/VMS a començament dels anys 80, a la UAB.
El Conseller d’Empresa i Coneixement, davant del Secretari General d’Universitats i dels Directors Generals d’Universitat i de Recerca, em va penjar la medalla. Va ser un acte acadèmic, sense gaire ostentació i senzill, on l’Artur Bladé, exiliat a Mèxic a la dècada dels 40, va parlar en nom de tots, i on va aprofitar per parlar dels “nous exiliats”, aquells que per ser investigador professionals han de marxar lluny de Catalunya.
Abans de començar l’acte, a la Generalitat de Catalunya a Barcelona, ens vam fer una foto de grup.
I naturalment vam fer-nos algunes fotos i selfies, com aquest amb en @marcelswart i la @silviasimonr i l’altre amb en Joan Bertran i l’Antoni Oliva, i una darrera amb en Ramon Moreno.
Ahir va ser un bon dia, perquè just abans de marxar cap a Barcelona vaig saber que el MINECO ens havia concedit el nou projecte de 3 anys que vam sol.licitar amb la @sarapagans, del Centre de Genètica Cardiovascular, del grup del Dr. Ramon Brugada. Una nova etapa per continuar fent recerca.
Encara que és un reconeixement per la feina feta, la veritat és que m’agafo la concesió d’aquesta medalla com a impuls energètic per al futur. De fet, mentre esperava, assegut al cantó dels altres guardonats, recordava quan, de petit, els Maristes ens donaven medalles als alumnes més aplicats, al Cinema Albèniz de Girona. En tinc alguna foto, serà divertit comparar-les.
He d’agrair la Generalitat de Catalunya per la concessió, la Universitat de Girona per proposar-me, i l’Institut de Química Computacional i Catàlisi per vertebrar i formalitzar la meva candidatura a la medalla. En el pla acadèmic, sobretot el Dr. Joan Bertran, mestre. Dels meus anys a Girona, m’ha ensenyat moltes coses en Pep Nadal, Rector. I no puc deixar d’esmentar tots els companys químics teòrics i computacionals i els companys de química. I, per descomptat, perquè són el tren, la família.