Ahir al matí va tenir lloc una nova edició del Seminari UdG 2.0 (#seminari20udg) que la @mferres organitza de forma mensual. Aquest cop va estar en Manel Muntada (@cumclavis) qui va fer una atractiva xerrada que va ser complementada per una disucció, tot plegat dues hores.
Abans de res, he de dir que m’agrada l’entrada del seu blog “Cómo aprendo” on esmenta inputs, entorn, projectes i blog:. Sobre aquest últim en diu
Escribir es una de las principales maneras a partir de las cuales empaqueto mi pensamiento, construyo mi propio conocimiento y reenfoco mi percepción del mundo.
De fet, al final de la xerrada va dir que no parlem de la mateixa forma que escrivim. També diu al seu blog
El blog es pues, para mí, una herramienta decisiva de aprendizaje porque me empuja a escribir de manera rigurosa y sistemática; es el crisol en el que acabo relacionando y fundiendo mis lecturas, visionados, experiencias y conversaciones hasta transformarlas en aquel conocimiento en el que se inspiran y articulan muchas de mis actuaciones profesionales.
La veritat és que moltes de les coses que va dir les comparteixo plenament, tant el la gestió del coneixement en general, com en la gestió de l’educació i de l’aprenentatge. I les propostes de canvi tampoc no són pas gaire diferents. El problema és, però, anàleg al que en altres xerrades parexi al final: “I ara què fem?”. Es vol canviar, hi ha idees bones per canviar, però qui hauria de canviar no vol canviar, o al menys no som capaços de convèncer a qui hauria de canviar.
Em va agradar que parlés del relat, i en particular del conte, com a forma de vehicular un debat o explicació. I va parlar específicament de La Caputxeta Vermella, fent-ne una interpretació una mica diferent, però molt bona, de la que jo mateix faig al meu blog a la pàgina “La Caputxeta Recercaire Vermella” i en d’altres adaptacions d’aquest conte clàssic. També va esmentar les xerrades TED com a bon exemple (les esmenta com a inputs al seu blog), encara que em vaig quedar amb les ganes de comentar-li que a la darrera trobada de TEDx Organizers a Ginebra, el director per a Europa Bruno Giussani i curador de TEDGlobal va remarcar que no n’hi havia prou amb un relat: calia tenir una idea i mantenir-la i remarcar-la al llarg de tota una xerrada TEDTalk.
Vaig sentir una bona definició de la diferència entre estratègia i tàctica: la primera fa referència a inversió; la segona, a despesa.
Ens va comentar com amb la crisi econòmica la gent menja més a casa, cosa que comportat que als mercats es venguin més entrecots. Jo mateix he notat que la gent va més en BTT, potser que la crisi va generar desocupació i per tant temps per sortir. En Manel va dir que quan les coses han tornat a ser una mica més normals, la gent no ha deixat de menjar a casa, ha après que es pot viure bé amb hàbits més austers o senzills.
Una cosa rellevant que ens va trametre va ser que fa servir un wiki per a cada projecte on està implicat. Això em recorda que tinc pendent de fer servir WikiProjects de la Wikipedia. Una mica ho fem nosaltres també, encara que de moment prioritzem el format blog, és a dir, agenda i notícies. Potser és perquè els wikis (per exemple, wikispaces o la mateixa wikipedia) tenen una aparença massa freda.
Ens va donar una bona definició de què vol dir “estar en xarxa”: que busques informació, que en generes, que apotes valor, que intentes que els altres sàpiguen coses.
Vam parlar de com comunica la gent, en particular la gent jove, de com li costa escriure. Vaig intervenir per parlar d’instagram i de com de fàcil és comunicar imatges, amb l’absurd de la nova tendència de fer tweets com si fóssin una imatge. Una mica és la “instagramització de la societat”. Ja no es tracta de la qualitat de les fotos, sinó del propi fet de fer fotos per dir qualsevol cosa. Certament, vam comentar que hi ha moltes formes de comunicar. En @perecornella, que el tenia al cantó, va ser molt clar: que la gent comuniqui com vulgui, especialment els joves: escrivint, podcast, video, infografies, fotos… però que s’expressin.
Acabada la intervenció i feta la foto, alguns dels assistents vam poder compartir un cafè i estendre la discussió una estona.
Moltes gràcies a @cumclavis per les idees i per la reflexió, i a la @mferres per l’organització de la trobada.