#trinxat amb @miqueldelpozo sobre la passió per la història de l’art

Image

Ahir al vespre vam tenir una nova edició del #trinxat al Restaurant Siloc de Girona, amb en Miquel del Pozo (@miqueldelpozo). Gairebé 20 persones vam aplegar-nos per sentir la intervenció d’aquest arquitecte nascut en la família de pastissers del carrer de l’Argenteria de Girona, on jo hi havia comprat moltes pastes (dulces) de petit.

En Miquel del Pozo ens va trametre amb un encisador relat, al llarg de la primera hora del sopar, com va adquirir la passió per l’estudi dels clàssics de l’art, com va passar el seu Erasmus a Roma, com va estudiar Història de l’Art, saltant entre Girona i Barcelona. Però més enllà del seu missatge verbal, ens va mostrar i deixar tocar i passar fulls de les seves llibretes de dibuixos i textos (sketchbooks). Com que he tingut la sort de poder caminar tranqui.lament per Roma, vaig poder visualitzar una mica el que deia en Miquel del Pozo, per exemple el que se sent al Panteó. O a la Capilla Sixtina.

En la segona part del sopar, va haver-hi un bon debat sobre l’educació, la universitat, l’aprenentatge, … amb veus diferents que reflexaven el divers context dels comensals, fent propostes de canvi però com sol passar amb una mica de sensació d’impotència per no poder canviar gaire res. M’agrada poder assistir a aquests debats. En aquest cas, també molt, encara que estava limitat per la gran distància de llenguatge entre la ciència i la història de l’art, entre la raó i l’emoció íntima de qui mira i s’endinsa en una pintura, escultura o edifici.

Image

Naturalment es va esment de la seva sèrie de tweets amb hashtag #ma140. Ens va dir que ho preparava primer en word, que planfiicava les fotos, que ja no podia respondre als comentaris i mencions… gairebé 1700 notificacions. Aquí vaig veure una forma diferent de fer servir twitter amb la qual no acabo d’estar-hi gaire acostumat.

El ponent va acabar dient que l’Art és el llenguatge que han creat els humans per parlar amb l’ànima. He de confessar que em costa d’entendre aquesta frase, però deu ser igual que a la gent d’Art els costa emocionar-se davant de l’equació de Schrödinger. De fet, en sortir del sopar, en parlàvem amb els assistents professors de la UdG : pot és Art una equació com la de Lagrage o la de Schrödinger? Perquè l’equació és una forma de parlar de la Natura, una construcció de la Ciència. Haurem de pensar-hi.

Image

Moltes gràcies a en @miqueldelpozo per la seva intervenció, i un agraïment a la Meius Ferrès (@mferres) per organitzar la trobada, cosa no pas gaire fàcil.

Em va agradar poder trobar, a part dels companys ben coneguts de la UdG @rfabregatg i @baveesther, la @martaaymerich, amb qui feia temps que no coincidia presencialment. I vaig tenir la sort d’anar acompanyat de l’@elena8duran, que va ser al #trinxat per primer cop.

Image

Foto a un tweet d’en @maneltrenchs