Edunomia

Edunomia – Un diari sobre aspectes de la Universitat – per Miquel Duran

Una ciutat diferent que mereix ser visitada. Split

Image

En temps de l’exIugoslàvia, l’equip de la Juoplàstica de Split era (i potser n’és) un nom ben conegut. La veritat és que llavors no sabia on és Split. I de fet fins ara, aprofitant el cap de setmana previ al congrès MathChemComp de Dubrovnik, no hem tingut l’ocasió de visitar-la.

Visitar indrets amb presència romana sempre és interessant. Els gironins tenim la sort de ser a prop d’una zona important romana: Arles, Nïmes, Orarnge, St Rémy, Pont du Gard, Tarragona, … sense oblidar tot el que hi ha a Girona i entorn. Per exemple, el teatre d’Orange sorprèn per la seva llargada. Ara bé, a part de Roma (i de la zona de Nàpols, és clar!), és a Split on més hem percebut el que significava una ciutat romana.

L’emperador Dioclecià hi va fer fer un palau, amb una ciutat emmurallada. Pràcticament es conserva tota la muralla, i tots els baixos del palau. Aquí i allà hi ha restes de la ciutat romana, el Cardus, el Decumanus… Split és una ciutat gran, agradable de passejar pel seu carrer de marina davant del Palau de Dioclecià La ciutat combina el fet de ser ciutat antiga amb el de ser ciutat moderna (i també de sobreviure tots els problemes de la dècada dels 90).

Veure com la ciutat medieval es van construir sobre el soterrani del Palau de Diccleciá, com els carrerons irregulars reposen sobre la regularitat romana d’unes voltes estilitzades i geomètriques, és ben curiós. I també mostra la qualitat dels edificis romans de fa 1.700 anys.

Image

Al port, vies no electrificades connecten la ciutat amb Zagreb. Uns quants trens de rodalies i algun de llarga distància hi tenen el destí. Perquè la via no arriba a Dubrovnik, i a Ploce, entre Split i Dubrovnik, hi arriba d’una altra forma. La xarxa de trens croats no és gaire densa.

Viatjant es curen moltes coses. Per exemple, una mica d’ignorància.

Information

This entry was posted on 20/06/2016 by in ParaEgo, vies i trens.