Xerrada a l’ICHN-Garrotxa: Faria servir en Charles Darwin la Wikipedia?

Ahir vaig ser a Olot convidat per la secció de La Garrotxa de l’Institut Català d’Història Natural, per parlar una mica de comunicació científica oberta i també de la Wikipedia. Davant d’una trentena d’assistents, vaig combinar les intervencions que vaig fer a l’IQS a mitjans de 2015, amb la recent a la Viquitrobada de Girona, juntament amb noves reflexions. Sempre per animar els assistents a fer servir la xarxa per difondre el coneixement que van generant. El títol de la xerrada era Faria servir en Charles Darwin la Wikipedia per comunicar les seves descobertes? Cinc raons per comunicar obertament la ciència.

Image

Els químics (i més els teòrico-computacionals com jo) som diferents dels naturalistes. La passió per detectar, conèixer, caracteritzar i classificar papallones o flors, per observar la natura, per gaudir del medi natural, em fa enveja. Ahir el debat posterior a la xerrada me’n va fer adonar, de com n’és d’important la gent que admira i que observa la natura.

Els naturalistes tenen en la Internet i en les xarxes socials i blogs una gran aliada. Avui en dia és ben fàcil penjar fotos i videos, escriure text, compartir coneixement. I a més és fàcil entendrir tothom, en el sentit de fer gaudir de nou coneixement.

Image

El títol de la xerrada es preguntava si en Charles Darwin faria servir la Wikpedia per comunicar les seves descobertes. No, certament no ho faria, perquè la Viquipèdia no és un lloc per fer això, sinó per presentar de forma enciclopèdica el coneixement ja establert, a partir de fonts reputades. Però potser en Darwin faria servir projectes germans de la Wikipedia, com wikitexts, wikimedia commons, i d’altres. I potser sí que en Darwin faria servir la Wikipedia per parlar d’assumptes dels que no n’era expert, potser de les esglésis romàniques britàniques.

Gràcies a l’ICHN-Garrotxa per convidar-me, i en especial a la Beth Cobo. I també l’Ivan Beà per seure a primera fila i aconsellar-me.