Ajudant en l’organització de l’#ecme17

Des de dijous passat fins dilluns a primera hora vaig ser a Madrid ajudant en Fernando Blasco i el comité organitzador local en les tasques de l’#ecme17. A diferència del primer #ecme15, no vaig haver-me de cuidar gaire de temes logístics, i vaig poder fer les cròniques, fotos, etc etc, encara que ens vam oblidar d’alguna tema comunicatiu que ens hagués anat bé més endavant, per exemple petites entrevistes a cada ponent. Però vaig saber mantenir la disciplina de fer-me selfies amb tots els ponents, cosa que quan n’hi ha vint és molt atractiva si es presenta de forma conjunta.

En aquesta primera foto, feta diumenge 3, hi surto amb tot l’equip organitzador local: en Fernando, en Luis, la Carmen i tot l’equip de becaris i becàries, tothom amb la identificació penjada amb una cinta groga.

Més enllà de les cròniques i d’ajudar els nostres estudiants a fer una comunicació oral de Màgia i Química, vaig gaudir de la presentació de la primera gala pública, dissabte a la tarda… on vaig fer-hi una demostració de solució d’un Cub de Rubik que tres espectadors van desordenar – però a l’esquena i sense mirar. Ho havia fet algun cop davant d’un grup-classe, però no pas davant d’un auditori amb 150 assistents. I en presentar cada gala, és clar, amb en Fernando ens vam fer el càssic selfie…

Les altres dues gales les vam introduir amb en Fernando Blasco, sempre parlant de la seva vinculació amb l’#ecme17. I pel que fa a l’obertura i a la cloenda de la Trobada, van ser força clàssiques. De fet, a la cloenda no vam poder donar conclusions per manca de temps, i perquè tampoc no hi va haver cap taula rodona. De fet, tal com vaig veure a Còrdova al passat #ccsc2017, llegir o presentar conclusions tampoc no és pas gaire interessant, i menys quan hi ha gent que ja ha marxat o que té ganes que s’acabi per poder marxar. El mateix em va passar a Ciencia en Redes.

Aquests dies a Madrid vaig estar en un hotel d’Alcobendas juntament amb d’altres participants a la Trobada. Vam poder compartir unes bones estones parlant de ciència, de màgia, d’educació… Des del grup que va venir d’Irlanda, fins al mestre Jorge Luengo, passant (entre d’altres) pel matemag Pedro Alegria, el simpàtic calculista Alberto Coto, el company Artur Antúnez i els nostres quatre estudiants-divulgadors gironins.

A la pàgina http://magsci.eu/ecme17 hem anat recollint cròniques, fotos, entrades preparatòries, etc… i s’hi pot trobar el resum que cada ponent va enviar-nos de la seva xerrada, i també algunes línies sobre com vaig veure cada ponència. D’algunes també en tenim les presentacions, encara que res no pot superar a veure-ho en directe.

Va ser una experiència molt atractiva, on vaig poder conèixer molta gent nova, i on vaig estar tres dies pràcticament dedicat a aquest tema. Tinc material per anar fent.