Ciència, màgia i misteris del Cub de Rubik, al CMU Ramon Llull

Fa tres anys vaig fer una xerrada sobre la matemàgia de la ciència al Col·legi Major Universitari Ramon Llull de Barcelona. Ahir hi vaig tornar, convidat pel seu director en Lluís Pla, i hi vaig fer la xerrada-demostració “Ciència, Màgia i Misteris del Cub de Rubik” (presentació que vaig fer servir).

És el primer cop que he fet una conferència sobre el Cub de Rubik, centrant-me força més en les relacions entre el Cub i la ciència, que no pas en les formes de resoldre un cub desordenat o en les formes d’esdevenir un competidor als campionats de velocitat del Cub de Rubik i derivats. Així i tot, vaig portar molts de cubs, que la trentena d’assistents van poder tocar, i vaig fer-hi alguns jocs que he de perfeccionar: L’aparició instantània, d’un cub, la seva resolució instantània, i d’altres resolucions de caire màgic.

La criptografia quàntica, l’art, la física de partícules, la zoologia marina… tot té connexió amb el Cub. Més enllà de l’enginyós sistema que permet que aquest cub funcioni bé, la seva matemàtica i propietats físiques són apassionants. Crec també que pot fer-se servir per introduir el gust per a la programació, i fins i tot per la música.

Al final de la xerrada, després de passar-me del temps que m’havia estat assignat (però que tothom semblava gaudir), vaig fer el clàssic joc de mans massiu Baby Hummer amb 4 cartes, on el públic fa de mag, i que gairebé tots els assistents van executar màgicament. Hauré de pensar en fer el mateix amb cartes de cubs de rubik, per a posteriors xerrades.

Estic força content d’haver pogut reunir curiositats i aplicacions científiques del Cub de Rubik, però la veritat és que fer el doble paper de científic i de mag en la mateixa sessió no és pas fàcil. I he de millorar alguns apartats de la xerrada.

Per exemple, en una sala on els assistents poden estar a varis metres de la taula del conferenciant, un cub de rubik normal és massa petit per veure bé les rotacions. I si es fa servir una càmara de video… llavors és difícil de fer un joc de màgia. Però de les dificultats se n’aprèn.

Moltes gràcies a en Lluís Pla per haver-me tornar a convidar, i a la fotògrafa que va fer aquestes dues primeres fotos. Jo en vaig fer una al final de com va quedar la taula… ben plena de trastos!