Avui he fet una xerrada per als Instituts de Roses en el marc de la Setmana de la Ciència 2017. Igual que d’altres cops, es tracta de la CIència en Primera Persona, on científics trameten de primera mà als joves la seva experiència i parlen d’algun tema d’interès.
Així doncs, al matí al Teatre de Roses (per a uns 130 estudiants de BAT i 4rt ESO dels nstituts Cap Norfeu, Illa de Rodes i d’Empúriabrava) he parlat una mica de la meva tarjectòria professional i investigadora, i de les línies de recerca que he seguit, amb algun exemple concret, fins arribar a l’actual projecte de carie més bioquímic, en col·laboració amb el grup d’en Ramon Brugada a Medicina. En la segona part de la xerrada, he condensat el que fa una setmana vaig aportar al CMU Ramon Llull: La Ciència i el Cub de Rubik. La presentació ha estat la mateixa, canviant temporalment la primera diapositiva.
Avui no tacava fer gaire jocs de mans, però així i tot he fet pujar a l’escenari tres joves i he resolt màgicament un cub que ells mateixos han desordenat. Primer l’he mirat 10 segons, tot memoritzant la posició dels gomets, i després me l’he posat a l’esquena i l’he resolt. Ha estat l’únic moment en què realment he pogut interactuar amb el públic. En ser un teatre gran i tenir els llums intensos contra la cara m’ha dificultat dialogar. Però com que es tractava d’explicar què és un científic, doncs la veritat és que el format ha estat molt bo.
He trobat varis estudiants que poden resoldre el Cub, però cap speedcuber que el pugui resoldre al menys per sota dels 30 segons. A més… dalt d’un escenari els nervis sempre van en contra, per això només he fet un joc.
Al cim d’una taula també han pogut conèixer diferents cubs de rubik i jocs relacionats. En JM Godoy ha aguantat l’Ipad perquè fes de càmara.
Moltes gràcies a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per incloure’m al seu programa Ciència en Primera Persona, i als Serveis Educatius de l’Alt Empordà per convidar-me a Roses (en particular, a en Josep Maria Godoy). Al final de la xerrada, he trobat professors de secundària que havien estat estudiants meus a la UAB… grans records.
