Avui he fet una nova edició de l’Itinerari Màgic-Científic per Girona, aquest cop per a una dotzena d’estudiants de 1r Batxillerat (Socials) de l’IES Rocagrossa de Lloret. Aquest itinerari, que aquest cop he guiat tot sol, ha seguit els anteriors. Ens hem trobat al Pont de Pedra, però la primera parada l’hem feta sota el mapa de París, a les Voltes de la Rambla. Llavors hem seguit per la Plaça del Raïm, l’Arc del Vescomtat, els Maristes, la Catedral, la Placeta de l’Institut Vell… i la Força. A l’Institut Vell ens hi hem estat una mica i hi hem fet varis jocs, perquè hi havia molta gent (Temps de Flors), i feia calor…a l’ombra s’hi estava molt bé!
Tots els jocs crec que els han agradat, i n’hem anat fent de variats, com fem sempre en Itineraris Màgic-Científics, tot explicant curiositats matemàtiques, físiques i químiques dels carrers, edificies i indrets que anem visitant. Hem fet el joc basat en el Principi de Kruskaal, jor amb cordes, il·lusions òptiques…
Com a curiositat, he volgut fer el joc de probabilitat habitual, on entre 25 persones hi ha un 50% de probabilitat que dues tinguin el mateix aniversari. Al pati dels Maristes ens ha passat una cosa altament improbable: un membre de l’equip conductor tenia aniversari 16/2, algú ha dit del 17… un turista del 14… i un altre del 15! Altament improbable que en un minut, quatre persones diferents tinguéssin 4 dates d’aniversari consecutives… M’ha servit per explicar a aquests estudiants de socials que el fet que una cosa sigui molt improbable no vol dir que no pugui passar… de fet, a cada moment hi ha moltes coses altament improbables que passen… però n’hi ha moltes, moltíssimes més que no passsen pas.
He aprofitat avui per estrenar la samarreta que vaig comprar al web d’en Richard Wiseman, que porta un joc molt atractiu relacionat amb el rellotge. Per això l’he fet sota el campanar de la Catedral. De fet, al llarg del dia l’he anat fent a d’altra gent… la samarreta mateixa conté tot allò que cal per fer el joc (veure foto).
Moltes gràcies a la Pilar Juanhuix pel seu interès, i a tots els estudiants de Lloret que han fet la visita. M’han permés provar alguns jocs, millorar l’itinerari, i comentar coses noves. Afortunadament, Girona conté alguns secrets màgics que no despareixen amb els mesos… espero poder-hi comptar per a futures visites.