Ahir en el marc del Màster de Catàlisi Avançada i Modelatge Molecular (MACMOM), vam fer un exercici de comunicació oral, on cadascun dels estudiants va fer una presentació de tipus Pecha-Kucha, amb 10 diapositives (imatges) que passaven automàticament cada 10 segons.
Cada participant va haver de parlar de la seva recerca, treball final de màster, treball final de grau… o tema de seva elecció.
Va quedar clar que el sistema pecha-kucha permet quadrar el temps efectiu dins del temps disponible, en aquest cas 100 segons, o sigui un minut i 40 segons. Ara bé, també es va fer evident que 10 segons per imatge és massa poc. Per a un altre any, potser 20 segons per imatge seria millor, amb 3 minuts i 20 segons de xerrada total.
A més, haver-ho de fer en anglès introduïa una complexitat addicional. La comunicació oral en llengua anglesa no es té prou assolida, en general, malgrat que des del Màster sempre insistim en la necessitat d’un bon nivell d’anglès de comprensió i expressió. I naturalment, una bona comunicació oral i no verbal.
En tot cas, el format Pecha-Kucha demana haver-se de preparar una xerrada, però afavoreix que la presentació acompanyi la xerrada i no pas que l’arribi a substituir. Segurament és més útil per a xerrades de tipus informal o de convenciment, que no pas informatives, les més habituals en recerca. Però si es tracta de fer una presentació entenidora del fons i de les raons d’un treball final de màster, potser és la forma adequada.