Ahir vaig ser convidat per Càritas de Salt a fer una mica de màgia després de fer el dinar anual de les persones que voluntàriament i desinteressada han treballar al llarg de curs en aquesta organització solidària (de l’Agrupació de Parròquies de Salt). El company de fatigues BTT Fernando Fernández, de l’entusiasta grup de btteros amb qui surto algun dissabte, m’ho va proposar i per descomptat vaig trobar que era una molt bona idea.
La trobada de voluntaris va ser a la Parròquia de Sant Jaume, al cantó de la Coma i Cros, a Salt. Cal dir que el dinar va ser gustós: amanida i fideuà… però només vaig repetir un cop de fideuà perquè no em veia fent màgia amb l’estòmag gaire ple.
A 2/4 de 4, després de les postres i del cafè, vaig començar la sessió fent una adaptació del joc de whisky – aquest cop, donat que després de l’actuació hi havia preparació de ratafia, vaig generar ratafia instantània a partir d’aigua, i després, per no haver de superar la concentració límit d’alcohol en conduir, la vaig reconvertir en aigua, que vaig beure sense problema.
Els altres jocs van correspondre a la col·lecció que tenim de La Màgia dels Aliments i de la Màgia del Color, i vag gosar tornar a intentar la màgia del Cub de Rubik, però em va fallar la del 2x2x2, i en la del 3x3x3 resolt d’esquenes, em van quedar dues peces girades, encara que tothom va valorar que ho hagués aconseguit gairebé perfecte.
Per fer l’actuació vaig portar la samarreta de Wiseman que té el joc del rellotge, i que igual que a Torroella al FIMAG i altres vegades, és espectacular. Vaig amanir-ho amb l’adivinació d’alguns aniversaris i amb el joc binari dels aliments, perquè sempre és bo educar en l’alimentació saludable.
El joc del bitller (de 5 euro, aquest cop) va sorpendre… malgrat l’edat de l’audiència, força elevada, vaig comprovar com van ser capaços de sumar ràpdament els dígits del bitllet.
Sempre és atractiu treure persones del públic a l'”escenari”, que en aquest cas volia dir davant de les taules llarges del dinar. En el joc de vermelles/negres, quatre parelles home/dona van agafar cartes jumbo lliurement… i va resultar que tots els homes les van agafar vermelles, i totes les dones negres. Una apoteosi, és a dir.
Vaig acabar l’actuació amb el tradicional Baby Hummer amb quatre cartes, que com sempre va sorprendre els participants.
Moltes gràcies a Càritas i a en Fernando Fernández per la seva simpatia i per la invitació.
Ah! vaig ser una estona goitant com es preparava la ratafia. Espero que surti ben gustosa!
A les fotos, amb la “ratafia instatània” i en un selfie.