El #trinxat d’ahir va ser una mica diferent, potser menys de fons, però amb detalls interessant per fer pensar. La Patrícia Centeno va estar desperta, ens va encuriosir, i em va fer pensar que cal analitzar els detalls. La seva experiència en l’anàlisi de com van vestits els polítics (fins i tot alguns de els que érem al sopar) és aplicable a d’altres casos. Naturalment és un cas de comunicació no verbal estàtica. Una altra és la dinàmica (com et mous, quant de temps estàs quiet, etc., això m’ho acabo d’inventar però segurament que és cert).
Paraules, mots que no faig servir, com “cuqui” van servir per entretenir els assistents… tot fent-los pensar més enllà de l’anècdota. Com a exemple, com vesteix Susana Díaz i com vesteix Pedro Sánchez, ara que s’acosten les primàries del Partit Socialista.
Em fa l’efecte que el que ahir ens va ensenyar la Patrícia és aplicable a qualsevol àmbit. Penso ara en estudiants, PAS, professors… Tothom sap quin és el tipus de vestit que porta la gent de cada àmbit de coneixement, fins i tot de cada carrera. Al final, la Patrícia dóna eines per al bon diagnóstic d’un problema. Encara la seva solució és una altra cosa.
La meva dedicació semiamateur a la màgia fa que moltes de les coses que deia la Patricia ja les conegui una mica. De fet, la neurociència aplicada a la màgia (o a l’inrevés) propociona una visió racional dels temes que comentava la ponent.
En definitiva, un interessant #trinxat. Gràcies a l’equip organitzador! (a la foto)
