Mantenir un blog és dur, molt dur. Però recompensa. Després de 12 anys d’escriure en aquest blog, segueix amb validesa el que vaig dir una vegada: Mantenir blogs és molt dur.
He vist però que la @tiscar (Tíscar Lara) ha escrit Por qué hay que tener un blog? on comença dient
Soy una romántica del blog, no lo puedo evitar. A pesar de que ya no estén de moda, de que no tengan comentarios y de que las redes sociales se hayan comido parte de su razón de ser, aquí tenéis algunas razones para seguir queriéndoles tanto.
Després descriu un blog amb una analogia:
el blog es el cuartel general de la producción, el atelier del artesano, el almacén de logística… mientras que las redes sociales son el mercado, el zoco, la plaza donde comunicar lo que hacemos a otras personas.
L’ús de les xarxes socials ha comportat una nova raó per tenir un blog. Crec també que allò que es posa a les xarxes (excepte en el cas de twitter) queda enterrat perquè és difícil de buscar-hi informació. En canvi al blog tot es pot trobar i controlar:
… centrar únicamente la estrategia de comunicación en redes sociales sin tener esa trastienda propia que es el blog resulta demasiado arriesgado por cuanto dependemos de plataformas externas sobre las que no tenemos ninguna capacidad de intervención más allá del mero hecho de usarlas según sus reglas. ¿Qué ocurre si nos cierran o bloquean la cuenta por algún motivo? En un blog, en cambio, la autonomía y la independencia es mucho más amplia
Només per aquesta raó ja paga la pena de mantenir un blog. I per guardar a un lloc segur allò més preuat. Per tenir una crònica. Per fer recordar idees rellevants i clau.
Costa, però seguiré mantenint aquest blog.
Foto CC-BY de Pete O’Shea https://www.flickr.com/photos/peteoshea/5600161625/